Treballs de recerca de batxillerat (Premis del Consell Social)> 2015-2016

Fonètica històrica: evolució de les vocals llatines

  • Identification data

    Identifier: DOC:148
    Handle: http://hdl.handle.net/20.500.11797/DOC148
  • Authors:

    Alcácer Español, Carla
  • Others:

    Creation date in repository: 2020-02-10
    Language: Català
    Abstract: Quantes vegades hem sentit que el llatí és una llengua morta i que, realment, no és important? Jo, moltes. Per aquesta raó vaig voler fer aquest treball, per demostrar que aquestes sentències eren falses i evidenciar la transcendència i la rellevància que ha tingut aquesta llengua clàssica en la creació de les que parlem actualment. Per començar, vaig voler tractar des dels temes més generals fins als més concrets. Així doncs, vaig investigar les teories de l'aparició de les llengües i també com els infants aprenen a parlar. Més tard, vaig conèixer la importància de les llengües indoeuropees i, finalment, vaig investigar la creació del llatí, el català, el castellà i el francès, atès que eren les llengües que estudiava a l'Institut i tenia un gran interès per conèixer com havien sorgit. Però m'agradaria explicar una anècdota: l'estiu del mateix any, quan estava fent aquest treball, vaig visitar San Millán de la Cogolla, un poble situat a la Rioja, on es van construir dos monestirs, el de Yuso i el de Suso. En el darrer s'hi van trobar unes glosses on van aparèixer indicis d'una llengua nova, que era una barreja de basc i llatí. Aquesta nova llengua la van anomenar castellà. Aleshores, em va sorprendre, ja que va ser una coincidència el fet que haguéssim anat al lloc on el castellà havia nascut. No obstant això, quan vaig arribar a casa, volia conèixer més sobre aquest esdeveniment, però la meva sorpresa va ser quan vaig saber que alguns investigadors afirmaven que aquesta llengua havia nascut a Valpuesta, un poble de Burgos. Finalment, vaig arribar a la conclusió que el castellà havia nascut a la part nord d'Espanya, atès que avui en dia encara no se sap segur el “bressol” de la nostra llengua. En la part pràctica, vaig elaborar diverses taules, perquè volia observar si realment les vocals tòniques, àtones i els diftongs restaven igual en les paraules catalanes, castellanes i franceses, o si havien evolucionat fins a convertir-se en una altra vocal. També, vaig fer vuit enquestes a persones estrangeres que estaven estudiant un d'aquests idiomes mencionats anteriorment, atès que volia conèixer les seves impressions i les dificultats a l'hora d'estudiar una nova llengua. En darrer lloc, vaig dur a terme una enquesta que tractava de la repercussió que tenen els idiomes i també del coneixement i de la importància del llatí, però m'agradaria destacar l'última pregunta, ja que vaig voler posar a prova el coneixement de les persones entrevistades relacionant paraules en llatí amb el seu significat en català. Així doncs, vaig descobrir que encara que les persones no sabessin la primera llengua, gràcies a la semblança que tenen les dues, van poder relacionar totes les paraules. En conclusió, aquest treball m'ha permès endinsar-me en el món que tant m'agrada, que és el de les llengües, i he pogut demostrar que les humanitats també tenen un paper fonamental en la nostra societat i, sobretot, verificar que, si el llatí no hagués existit, ara mateix no podríem utilitzar les llengües que parlem.
    URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202016-17/material/16cap03.pdf
    Title in original languages: Fonètica històrica: evolució de les vocals llatines
    Academic year: 2015-2016
    Student: Alcácer Español, Carla
    Series: Premi Consell Social URV