Creation date in repository: 2020-02-10

Language: Català

Abstract: Les persones afectades per l'al·lèrgia als àcars de la pols poden desenvolupar diferents símptomes, des d'una simple rinitis a formes més greus, com l'asma bronquial. Aquests símptomes poden condicionar la seva qualitat de vida i, fins i tot, arribar a ser molt invalidants. El tractament més utilitzat, avui en dia, és la immunoteràpia, que té per objectiu la curació de la malaltia, o bé la disminució de la intensitat dels símptomes associats de tal forma que permeti dur a terme una vida normal. La immunoteràpia té dos inconvenients. Per una banda és un tractament car i llarg que pot durar uns quants anys i, per altra banda, no sempre és efectiu. Hi ha vegades que després d'administrar la vacuna durant molt de temps ens adonem que ha estat inútil i que el pacient continua presentant els mateixos símptomes que a l'inici. Per evitar tractar aquest tipus de pacients en els quals la vacuna no serà efectiva i evitar molèsties i despeses innecessàries, vaig pensar que seria interessant buscar factors correlacionats amb l'èxit de la immunoteràpia a fi de poder seleccionar, a priori, els pacients amb més possibilitats d'èxit. L'objectiu principal d'aquest treball va ser descobrir les variables associades amb l'èxit de la immunoteràpia dels nens afectats per l'al·lèrgia als àcars de la pols, concretament al Dermatophagoides pteronyssinus i al Dermatophagoides farinae, que són els més freqüents en el nostre medi, per conèixer abans d'iniciar el tractament les possibilitats de funcionament sense haver d'esperar diversos anys. Com a objectius secundaris, em vaig proposar, per una banda, calcular el percentatge de nens que milloren amb la immunoteràpia en el nostre medi i, per altra banda, avaluar si la determinació dels al·lèrgens responsables de la reacció al·lèrgica, presents de forma més abundant en els àcars de la pols (Derp1 i Derp2), podria contribuir a identificar una bona resposta al tractament amb immunoteràpia. Es tracta d'un estudi longitudinal en el qual s'analitzen de forma retrospectiva cinquanta nens controlats durant el darrer any a la Unitat d'Al·lèrgia Pediàtrica de l'Hospital Universitari de Sant Joan de Reus perquè presentaven al·lèrgia als àcars de la pols, i que portaven més de dos anys de tractament amb immunoteràpia. Tots ells tenien manifestacions clíniques que anaven des de la rinitis fins a l'asma, i alguns presentaven les dues simptomatologies. Per evitar el factor de confusió provocat per la diferent composició d'al·lèrgens de la vacuna, només s'han inclòs en l'estudi nens que tenen com a únic component els àcars de la pols, i que han estat tractats amb vacunes fabricades pel mateix laboratori per assegurar que la concentració d'al·lèrgens majoritària que rebien fos la mateixa. La via d'administració de la vacuna, sublingual o subcutània, havia estat escollida pels pacients segons les seves preferències, una vegada informats degudament. Les dosi administrades van ser de 0,5 ml un cop al mes per via subcutània o 2 gotes sublinguals tots els dies. La tècnica de les proves cutànies (prick test) s'ha fet seguint les recomanacions de l'Acadèmia Europea d'Al·lergologia i Immunologia Clínica. Es considera el resultat positiu quan el diàmetre de la pàpula és > 3 mm. Per mesurar l'efectivitat de la immunoteràpia, es va utilitzar un sistema d'avaluació clínica basat en la classificació de la rinitis al·lèrgica i de la gravetat de l'asma en nens, publicat per la GEMA (Guía española del manejo del asma), en el qual es tenen en compte els símptomes nasals, en cas de la rinitis, o bronquials, en cas de l'asma i en la utilització de medicació pels pacients en els darrers 12 mesos. La resposta s'agrupa en efectiva i no efectiva. En el cas de presentar-se simultàniament rinitis i asma, l'eficàcia de la vacuna s'ha valorat tenint en compte la malaltia respiratòria amb pitjor control. Per a la gestió de les dades i l'anàlisi estadística, s'ha utilitzat el paquet estadístic IBM SPSS. Es van trobar diferències estadísticament significatives en els nivells d'IgE total, IgE específica D.farinae , IgE Derp1, IgE Derp2 i eosinòfils en sang entre els nens que van i no van respondre a la vacuna. No obstant això, al fer un càlcul de regressió logística, s'ha vist que, de totes aquestes variables, l'única relacionada amb l'èxit de la vacuna ha estat la dels nivells plasmàtics d'IgE específica a D. pteronyssinus amb una OR de 0,963. S'ha elaborat una equació per al càlcul de la probabilitat d'èxit de la vacuna en funció dels diferents nivells plasmàtics d'IgE específica a D. Pteronyssinus, i s'ha pogut comprovar una relació inversa entre aquests nivells i la probabilitat d'èxit, de tal forma que, en nivells més alts, més baixa és la resposta a la vacuna. Amb la finalitat de dissenyar un test diagnòstic que tingui aplicabilitat clínica, s'ha cercat un valor d'IgE específica a D. pteronyssinus que faci de punt de tall per diferenciar qui respondrà i qui no a la immunoteràpia. Així, s'ha calculat la sensibilitat i l'especificitat per diferents valors de la variable predictora i s'ha elaborat una corba ROC, i s'ha obtingut com a punt de tall més adient uns nivells d'IgE específica de 58 kU/l, que és el que té una sensibilitat i especificitat més altes (0,7188 i 0,833 respectivament). Tanmateix, per a aquest punt de tall s'obté un valor predictiu positiu de 88,46% i un valor predictiu negatiu de 62,50%, el que atorga al test una bona capacitat discriminant. Així doncs, nivells d'IgE específica D. pteronyssinus = 58 kU/l s'associen a una bona resposta a la vacuna, i es podrien utilitzar com a test diagnòstic per determinar, a priori, les possibilitats d'èxit de la vacuna. Per aquest motiu, la determinació analítica d'aquest paràmetre, previ a l'inici del tractament, podria servir per diferenciar aquells pacients amb altes possibilitats de resposta. En referència al primer objectiu secundari, que era calcular el percentatge de nens que milloren amb la immunoteràpia en el nostre medi, va ser del 64%, similar a les dades d'efectivitat publicades en altres estudis. En referència al segon objectiu secundari, que era valorar si la determinació d'al·lèrgens majoritaris als àcars de la pols (IgE Derp1 i IgE Derp2) podria ajudar a la identificació dels nens amb bona resposta a la immunoteràpia, he de dir que, malgrat haver obtingut diferències estadísticament significatives entre el grup que va i no va respondre a la vacuna, no es va poder correlacionar amb la probabilitat d'èxit al tractament. Crec que això pot ser degut al fet que es tracta d'una prova de recent aparició i només la meitat dels nens comptaven amb aquesta determinació. Caldrien estudis amb un nombre superior de casos per avaluar aquest paràmetre adequadament. Finalment, he de dir que aquest treball té les limitacions pròpies dels estudis retrospectius, com pot ser l'exclusió de pacients per no tenir recollides totes les dades que es requereixen en el protocol o la pèrdua de pacients que, malgrat complir els criteris d'inclusió, no van ser detectats en la recerca de casos prèvia a l'inici de l'estudi. Amb la finalitat de confirmar els nostres resultats, seria necessari dissenyar un estudi prospectiu on les variables i la inclusió dels pacients estiguin més controlades, malgrat calgui més temps per obtenir-ne resultats

URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202016-17/material/16cap05.pdf

Title in original languages: Factors predictius de l'efectivitat de la immunoteràpia als àcars

Academic year: 2015-2016

Student: Armengol Naranjo, Ramon

Series: Premi Consell Social URV