Paraules clau: Epigrafia, Tàrraco, Antiguitat Tardana Epigraphy, Tàrraco, Late Antiquity Epigrafía, Tàrraco, Antiguedad Tardía

Títol en diferents idiomes: Epigrafia paleocristiana Tarraconense: aproximació a la definició formal de l’officina lapidaria urbana en època tardoantiga Paleochristian epigraphy of Tarraco: approximation to the formal definition of the urban officina lapidaria in Late Antiquity Epigrafía paleocristiana Tarraconense: aproximación a la definición formal de la officina lapidaria urbana en epoca tardoantigua

Àrees temàtiques: Història History Historia

Confidencialitat: No

Curs acadèmic: 2015-2016

Estudiant: Moreno Valero, Elena

Aprenentatge Servei: No

Departament: Història i Història de lArt

Drets d'accés: info:eu-repo/semantics/openAccess

Data de la defensa del treball: 2016-09-08

Director del projecte: Gorostidi Pi, Diana

Resum: En aquest treball, que duu per nom Epigrafia Paleocristiana Tarraconense: aproximació a la definició formal de l’officina lapidaria urbana en època tardoantiga, es realitza una revisió de corpus epigràfic de les inscripcions paleocristianes de la ciutat de Tàrraco. Basant-se en el corpus inicial de Géza Alföldy (Die Römischen Inschriften von Tarraco, 1975), el qual ofereix la informació bàsica de les diferents inscripcions de la ciutat i una descripció més extensa de les mateixes, i complementant-ho amb les noves aportacions epigràfiques que han aparegut arran de les recent excavacions i de les publicacions més recents, s’ha actualitzat aquest corpus epigràfic Tarraconense. En un moment de canvi com ho va ser l’Antiguitat Tardana, l’epigrafia reflecteix la situació que vivia la societat, el canvi de mentalitat que va arribar amb l’aparició del cristianisme. Amb els nous col·lectius que sorgeixen en aquesta època (fossori, clergues...), l’epigrafia s’allunya de la tradició imperial, tot i que segueix mantenint l’estela en quant a certs aspectes paleogràfics. La paleografia conforma un dels aspectes clau en el desenvolupament del treball. La identificació i posterior anàlisi d’un taller propi de la ciutat de Tàrraco, el taller del pautat doble i simple (ampliant el taller ja identificat per Jordi López i Diana Gorostidi en el seu article, 2008) mostra la important producció epigràfica de la ciutat en aquells moment, i especialment durant els segles IV i V, segles en els quals Tàrraco gaudeix d’una posició privilegiada dins l’imperi. A partir de l’epigrafia també es pot demostrar l’existent relació entre les ciutats de Tàrraco i Cartago, relació que es justifica amb la transmissió de coneixement en quant a la producció epigràfica i la decoració, sobretot, dels sarcòfags d’ambdues ciutats. L’incorporació de peces inèdites aparegudes recentment en excavacions dutes a terme a la ciutat de Tarragona al corpus paleocristià de la ciutat demostra la gran importància que va tenir la ciutat en aquest època tant convulsa i rellevant de la historia. Un corpus epigràfic compost per 144 peces procedents tant del nucli urbà com dels territoris circumdants i que es daten entre els segles III i VII configura, i així ho demostren les diferents peces, la gran importància de la ciutat de Tàrraco durant l’Antiguitat Tardana In this work, that is named Paleochistian epigraphy of Tarraco: approximation to the formal definition of the urban officina lapidaria in Late Antiquity, a review of the epigraphic corpus of early Christian inscriptions from Tarraco is performed. Based on the initial corpus of Géza Alföldy (Die Römischen Inschriften von Tarraco, 1975), which provides basic information of the inscriptions from the city and a more deeper description of these inscriptions, and supplementing it with new epigraphic contributions that have appeared in recent archaeological excavations and in the most recent publications, it has been updated this epigraphic corpus Tarraconense. At a time of changes as was the Late Antiquity, epigraphy reflects the situation that society lived, the change of mentality that came with the advent of Christianity. With the new groups that arise during this time (fossori, church ...), epigraphy put distance with the imperial tradition, but still maintaining certain aspects, such as paleography. Paleography forms one of the key aspects in the development of this work. The identification and subsequent analysis of an own officina in the city of Tarraco, the officina of double and single draw lines (extending the officina identified by Jordi Lopez and Diana Gorostidi in an article, 2008) shows the important epigraphic production of the city in those times, and especially during the IV and V centuries, those in which Tarraco enjoyed a privileged position in the empire. From epigraphy it can also demonstrate the relationship between the cities of Tarraco and Cartago, a relationship that is justified by the transfer of knowledge regarding the epigraphic production and decoration, especially, of the sarcophagi of the two cities. The incorporation of unpublished pieces recently discovered in excavations in the city of Tarragona in the epigraphic corpus of the city demonstrates the great importance of the city in this very turbulent and important episode of history. An epigraphic corpus composed of 144 pieces from both the urban core and the surrounding territories and dated between the III and VII centuries set, and so show the different pieces, the great importance of the city of Tarraco during Late Antiquity. En este trabajo, que lleva por nombre Epigrafia paleocristiana Tarraconense: aproximación a la definición formal de la officina lapidaria urbana en época tardoantigua, se realiza una revisión del corpus epigráfico de las inscripciones paleocristianas de la ciudad de Tarraco. Basándose en el corpus inicial de Géza Alföldy (Die Römischen Inschriften von Tarraco, 1975), el cual ofrece la información básica de las distintas inscripciones de la ciudad y una descripción más extensa de las mismas, y complementándolo con las nuevas aportaciones epigráficas que han aparecido en las recientes excavaciones arqueológicas y en las publicaciones más recientes, se ha actualizado este corpus epigráfico Tarraconense. En un momento de cambio como fue la Antigüedad Tardía, la epigrafía refleja la situación que vivía la sociedad, el cambio de mentalidad que llegó con la aparición del cristianismo. Con los nuevos grupos que surgen durante esta época (fossori, eclesiásticos…), la epigrafía se aleja de la tradición imperial, aunque sigue manteniendo ciertos aspectos, como la paleografía. La paleografía conforma uno de los aspectos clave en el desarrollo del trabajo. La identificación y posterior análisis de un taller propio de la ciudad de Tarraco, el taller del pautado doble y simple (ampliando el taller ya identificado por Jordi López y Diana Gorostidi en un artículo de 2008) muestra la importante producción epigráfica de la ciudad en esos momentos, y especialmente durante los siglos IV y V, siglos en los cuales Tarraco gozaba de una posición privilegiada en el imperio. A partir de la epigrafía también se puede demostrar la existente relación entre las ciudades de Tarraco y Cartago, relación que se justifica con la transmisión de conocimientos en cuanto a la producción epigráfica y la decoración, sobretodo, de los sarcófagos de las dos ciudades. La incorporación de piezas inéditas descubiertas recientemente en excavaciones realizadas en la ciudad de Tarragona al corpus paleocristiano de la ciudad demuestra la gran importancia que tuvo la ciudad en esta época tan convulsa y relevante de la historia. Un corpus epigráfico compuesto por 144 piezas procedentes tanto del núcleo urbano como de los territorios circundantes y que datan entre los siglos III y VII configura, y así lo muestran las distintas piezas, la gran importancia de la ciudad de Tarraco durante la Antigüedad Tardía.

Matèria: Epigrafia llatina-Catalunya-Tarragona

Entitat: Universitat Rovira i Virgili (URV)

Idioma: Català

Ensenyament(s): Arqueologia Clàssica

Títol en la llengua original: Epigrafia paleocristiana Tarraconense: aproximació a la definició formal de l’officina lapidaria urbana en època tardoantiga

Data d'alta al repositori: 2016-01-20