Repositori URV

Identificador: RP:5209

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/RP5209

Autores:
Aixelà-Cabré, Yolanda

Resumen:
Les memòries espanyoles han acaparat la història colonial del Protectorat espanyol del Marroc. Només en temps recents, marroquins i rifenys han alçat la seves veus per reconstruir el passat colonial des de la seva història i experiències. La ciutat d’Al-Hoceima va ser eminentment espanyola i la seva aclaparadora majoria il·lustra la desídia espanyola per conviure amb les poblacions autòctones. Encara que alguns dels civils assentats consideraren que els militars els havien colonitzat igual que als marroquins, oblidaven que sense la seva presència el territori hauria quedat novament a mans rifenyes. L’article s’apropa a la ciutat d’Al-Hoceima en els temps colonials des de veus civils espanyoles i rifenyes per comprendre la pressió que les estructures militars exerciren a la ciutat i el tracte que donaven a espanyols i rifenys. Aquests aspectes ens permetran desemmascarar el menysteniment vers la població civil espanyola i la racialització dels marroquins imprescindible per garantir la subalternització de les poblacions ocupades i la retòrica colonial «d’obra civilitzadora». L’objectiu final és, d’una banda, reflexionar sobre l’ús de la memòria, ja que records i oblits formen part d’un joc de miralls en els quals es reflecteix un passat ben viu, i, de l’altra, revisar la presència militar a Al-Hoceima, el tractament que rebien les poblacions autòctones i els llegats colonials que han romàs en el temps.