Rumiació com a principal predictor del manteniment dels símptomes depressius

Identificador:  TFG:9167

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG9167

Autors:  Ferré Martínez, Marc

Resum:
Aquest estudi va examinar la capacitat predictiva de la rumiación sobre la persistència dels símptomes depressius en població general (n = 61), replicant troballes de Nolen-*Hoeksema (1991) sobre el seu paper en la cronicitat de la depressió. Es van administrar en línia tres qüestionaris validats: PHQ-9 (símptomes depressius), RRS (rumiación reactiva) i PTQ (rumiación perseverativa) per a caracteritzar tendència central i dispersió de les puntuacions . Es van calcular correlacions de Pearson per a confirmar relacions lineals entre totes dues formes de rumiación i la simptomatologia depressiva, i es van verificar els supòsits de regressió mitjançant diagrames de dispersió (línia de regressió) . A continuació, dues regressions lineals simples van avaluar per separat el poder predictiu d'RSS_Total i PTQ_Total sobre PHQ-9_Total, mostrant que RRS_Total va explicar el 68.4% de la variància (R = .827; p < .001) i PTQ_Total el 37.5% (R = .612; p < .001), tots dos models sense autocorrelació de residus ni colinealidad entre predictors . Els resultats recolzen la hipòtesi que la rumiación, especialment en la seva modalitat reactiva, actua com un factor robust en el manteniment de la depressió i subratllen la rellevància d'emprar la RRS en avaluacions clíniques i de recerca.