Identificador: TFG:9786
Autors: Florido Delgado, Lourdes
Resum:
"Aquest Treball de Fi de Grau sorgeix de la inquietud per entendre com la neurociència pot transformar el dia a dia a les aules d’Educació Infantil. Concretament, la recerca se centra en com l’atenció i la concentració dels infants d’entre 4 i 5 anys milloren durant l’escolta de contes de literatura infantil, gràcies a aportacions de neuroeducació. Per fonamentar aquesta idea, m’he basat en referents com Laia Casas (2020), qui remarca la gran capacitat de neuroplasticitat que té el cervell durant la primera infància. Aquesta capacitat és la que permet als nens i nenes modelar les seves connexions sinàptiques segons els estímuls que reben, facilitant una adaptació constant al seu entorn. Partint d’aquest concepte, el treball analitza la influència de la regulació neuroemocional en els processos cognitius que s’activen quan escolten literatura infantil. Pel que fa a la metodologia, he optat per un disseny mixt amb un enfocament quasi experimental. He volgut combinar tècniques quantitatives i qualitatives. D’una banda, es realitza una revisió bibliogràfica basada en autors referents com Luis López González, David Bueno i la pròpia Laia Casas, entre d’altres. I d'altra banda, es desenvolupa una part pràctica que inclou un qüestionari, respost per 61 docents, sobre la implementació de recursos de neuroeducació a les aules. I durant el període de pràctiques del Grau d’Educació Infantil, s’ha desenvolupat una recerca pràctica en una escola de la comarca del Tarragonès, amb una mostra de 13 infants, concretament, 8 nenes i 5 nens de 4 a 5 anys (I5). La intervenció pràctica ha consistit en una comparativa directa de dues situacions: vaig observar com reaccionaven els infants davant una escolta tradicional d’un conte i, com ho feien quan, prèviament, realitzàvem exercicis breus de neuroeducació i neurociència. Els resultats obtinguts indiquen que, quan s’apliquen aquestes estratègies prèvies, la concentració a l’aula millora notablement, es redueixen les interrupcions i augmenta el temps d’atenció sostinguda. Tanmateix, les respostes dels mestres al qüestionari mostren una realitat contrastada: tot i que hi ha un gran interès per la neuroeducació, encara hi ha una manca de formació específica en aquest àmbit en els equips docents. En definitiva, l’objectiu principal d’aquest treball és avaluar i demostrar com les estratègies basades en la neurociència i regulació emocional no només són teòriques, sinó que poden optimitzar l’atenció voluntària dels infants a l’aula, sent eina clau per assolir un aprenentatge realment significatiu. "
Repositori URV