El desprestigi progressiu de les disciplines humanístiques i les necessitats peremptòries de la societat contemporània, que exigeix de la Universitat la formació de professionals cada vegada més qualificats, han fet que, a hores d'ara, es valori l'especialització i el desenvolupament tecnològic molt per damunt dels coneixements culturals i l'exercici de la crítica. Per aquest camí fressat del predomini gairebé exclusiu de la formació tècnica dels universitaris, sembla que es persegueixi només l'ensinistrament de bons productors i millors consumidors, ciutadans conformistes i satisfets, incapaços de pensar. Ben al contrari, una formació humanística -en la qualla literatura representi un paper destacat- s'encamina, necessàriament, a la forja de persones completes, amb capacitat de discerniment per a exercitar la crítica i exercir la seva llibertat.