«Je m’y en vais par ce chemin icy, & toy par ce chemin-là, & nous verrons qui plûtost y sera»: Caperucita Roja y el lobo, un lugar de destino y dos caminos - RP:161
El camí de la Caputxeta Vermella a través del bosc és un dels més coneguts exemplesde peregrinacions en les rondalles i una de les més belles descripcions romàntiquesde la naturalesa dins dels contes dels germans Grimm. Els detalls que ja trobem enel text precursor de l’autor francès Charles Perrault van ser elaborats amorosament.Això, però, no exclou una possible mediació a través de l’anomenada ‘tragèdia’ deLudwig Tieck, el més conegut autor dramàtic del romanticisme alemany. Quant ala lògica narrativa, es pot constatar que ambdós contes, tant el de Perrault com eldels germans Grimm, presenten deficiències. No obstant això, aquest fet no semblaque no ha interessat gaire als investigadors de la rondalla, i tampoc no n'ha afectatla popularitat. Una diferència significativa entre les dues versions llibresques de larondalla de la Caputxeta Vermella és que en la versió dels germans Grimm hi haun únic camí que condueix a la casa de l’àvia mentre que a la de Perrault es parlade dos itineraris diferents, i llavors és el llop qui decideix quin agafarà CaputxetaVermella i quin agafarà ell, en una mena de competició entre les dues figures. Quanta la literatura oral de França i Itàlia, els dos camins seguits per Caputxeta Vermella iel llop són uns dels més característics detalls, estudiats, entre d’altres, per l’etnòlogafrancesa Yvonne Verdier al seu famosíssim estudi de la rondalla. Mentre la interpretacióde Verdier suggereix la significació fonamental dels dos camins en relacióa la vida femenina, altres especialistes de la rondalla fan ressaltar un caràcter mésaviat lúdic.