La meva definició de folklore com a «comunicació artística en petit grup» va sorgir en el context dels estudis folklòrics dels anys seixanta, com a resultat de la meva insatisfacció amb les definicions que circulaven en aquell moment, i sota la influència de l’antropologia, la lingüística –en particular ‹l’etnografia de la parla›– i el formalisme rus. El meu treball de camp entre els habitants d’Edo a Nigèria va tenir un impacte formatiu en la meva concepció del folklore, quan vaig observar els seus narradors, cantants, ballarins i endevins en acció. La resposta a la definició va ser inicialment negativa o, en el millor dels casos, ambivalent, però a mesura que passava el temps, va prendre un gir més positiu.
La meva definició de folklore com a «comunicació artística en petit grup» va sorgir en el context dels estudis folklòrics dels anys seixanta, com a resultat de la meva insatisfacció amb les definicions que circulaven en aquell moment, i sota la influència de l’antropologia, la lingüística –en particular ‹l’etnografia de la parla›– i el formalisme rus. El meu treball de camp entre els habitants d’Edo a Nigèria va tenir un impacte formatiu en la meva concepció del folklore, quan vaig observar els seus narradors, cantants, ballarins i endevins en acció. La resposta a la definició va ser inicialment negativa o, en el millor dels casos, ambivalent, però a mesura que passava el temps, va prendre un gir més positiu.