En aquest treball plantejo un conjunt de reflexions i de propostes relatives a la pràctica i a la docència de la folklorística als Països Catalans. Hi parteixo d’algunes idees i d’algunes constatacions que Josep Maria Pujol va incloure a «Literatura tradicional i etnopoètica: balanç d’un folklorista», un article del 1985 del qual el meu treball vol ser una actualització, però també un homenatge. Amb el propòsit explícit de reivindicar-hi la folklorística com a disciplina, hi faig un repàs a la situació dels estudis sobre el folklore en relació amb la resta de disciplines acadèmiques i científiques en l’àmbit de l’educació universitària. Hi discuteixo així mateix l’atenció que les institucions polítiques i culturals del país dediquen a l’estudi, la promoció i la difusió del folklore. Finalment, hi reflexiono sobre l’organització, la preservació i el maneig dels corpus, a partir de la idea fonamental que els folkloristes catalans d’avui dia no solament hem d’atendre els materials gens menyspreables que els folkloristes precedents ens han llegat, sinó que també tenim l’obligació de detectar, documentar i estudiar aquelles pràctiques discursives amb què les persones gestionem i construïm quotidianament la realitat.