Joaquim Gonzàlez Caturla és un dels primers autors valencians de la democràcia dedicat a la recopilació de rondalles. En aquest article s’analitza el conjunt de la seva producció rondallística i es posa en relació amb el seu context a fi d’esbrinar-ne les característiques principals i valorar-ne l’aportació. Els seus dos reculls, Rondalles de l’Alacantí (1985) i Rondalles del Baix Vinalopó (1987), presenten unes característiques molt semblants que fan pensar en un lector model doble: el públic infantil-juvenil, pel format, el to i l’estil dels volums, i un públic més especialitzat, pels pròlegs, les introduccions de l’autor i les notes d’interès lingüístic i folklòric. Això suposa un punt d’originalitat respecte dels rondallistes precedents i remet a la doble vessant d’aquest autor: literat i folklorista. L’altra originalitat que es destaca és el fet d’ésser l’únic folklorista que ha treballat sistemàticament les rondalles del Baix Vinalopó i el principal que ha tractat les de l’Alacantí. A pesar que Caturla disposava de diversos precedents al País Valencià, als anys vuitanta ell és un dels més importants per la quantitat i la qualitat de les rondalles que recull.