En aquest article es presenten 17 relats etnopoètics recollits a les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat, a la demarcació de Tarragona (Catalunya). Aquests relats estan directament lligats a topònims d’aquesta zona geogràfica, de manera que molts expliquen l’origen dels noms d’accidents topogràfics, arbres i construccions, i altres hi estan relacionats directament, perquè expliquen esdeveniments ocorreguts en aquests indrets.La recollida dels materials etnopoètics ha estat a través d’entrevistes personals gravades i, després, transcrites seguint uns estàndards. Posteriorment, s’ha fet una anàlisi dels textos i s’ha observat que, majoritàriament, responen al patró de tradicions explicatives, i, en un cas, al d’un amonestament. Simultàniament, se n’ha fet una anàlisi des del punt de vista del gènere a partir dels rols que desenvolupen les protagonistes dels relats i alguns altres personatges. Amb aquesta darrera anàlisi, s’ha pogut observar, en primer lloc, que la majoria dels rols de les dones que hi apareixen corresponen a bruixes, altres dones malvades i perilloses, dones passives el paper de les quals és la reproducció, dones víctimes d’agressions sexuals, prostitutes...; en segon lloc i darrer, només una petita minoria presenten protagonistes valentes, decidides i positives, i encara una part de les quals demostren aquesta valentia amb l’opció del suïcidi.