Res no és si no és social. Per 'social' cal entendre, a més de l'adscripció de classe, les variables culturals i polítiques que condicionen qualsevol fet que afecti la comunitat (Paul Natorp), o la nació (Alexandre Galí). Per aquest motiu contextualitzar l'anomenat sistema educatiu -com a indicador de la socialització de la ideologia dominant, o de la seva crisi sistèmica de valors- dins el context que arriba a explicar una pràctica -a priori- formativa és fonamental per a comprendre les crisis, i tal vegada, les opcions de futur (a mitjà termini) sobre la formacio del que s'ha definit com a capital humà.