Aquest article pretén aproximar-nos a una font tan important com desestimada, fins ara, amb finalitat històrica: el testament. Es tracta d'un document —bé que mediatitzat pel notari i que el redactava— que reflecteix amb una certa fiabilitat la mentalitat d'una gent «anònima» en la mesura que no estava sotmés a un control polític, si bé quedava marcat per la tradició dels costums i de l'Església. El testament, juntament amb els capítols matrimonials i l'inventari, ens permet una aproximació històrica paral·lela i matisada —que fins ara no s'havia realitzat—, d'al pla, estrictament ideològic i polític, amb una riquesa informativa directa en dos aspectes: actituds religioses i comportaments familiars; i indirecta en qüestions polítiques, demogràfiques i socials en el sentit estricte del terme.
