Els mals resultats en les proves d’avaluació del sistema educatiu han estat, en els darrers temps, el detonant d’un encès debat públic sobre l’educació. De forma recurrent, alguns reputats opinadors, assidus a tertúlies radiofòniques i televisives, s’han apressat a assenyalar diversos culpables. Amb una frivolitat digna de millors empreses, han conclòs que les escoles del nostre país només es preocupen que els nens i nenes siguin feliços (com en un Summerhill universal), i que els mestres han desertat de tota pretensió de rigor i esforç en el quefer diari dels alumnes a les aules.