Les cures de les persones en situació de dependència funcional sovint són font de dificultats i desigualtats en les societats conegudes com a familistes. L’objectiu d’aquest article és identificar els perfils de les cuidadores i cuidadors de les persones en situació de dependència funcional, així com quines són les característiques que fan augmentar la probabilitat que rebin diferents tipus de cures domiciliàries. Per dur a terme aquesta anàlisi s’ha utilitzat la base de dades de l’Enquesta de Persones en Situació de Dependència Funcional (EPSD) realitzada el 2018 a la ciutat de Barcelona. Les dades mostren que hi ha una feminització generalitzada dels perfils professionals del personal cuidador (ja sigui d’àmbit públic o privat), així com en l’àmbit familiar, especialment quan es tracta de la persona cuidadora principal. Les llars amb ingressos elevats tenen una probabilitat més alta d’utilitzar serveis de cura de pagament, i les persones que viuen soles tenen menys probabilitat de rebre ajuda familiar i més de rebre ajudes per part dels serveis de l’Ajuntament. Els resultats mostren la necessitat d’intensificar les polítiques de cures, en especial en les llars amb menys recursos, en les que hi viuen persones amb dependència soles, i en les que es té com a principal persona cuidadora un familiar d’edat avançada.
Les cures de les persones en situació de dependència funcional sovint són font de dificultats i desigualtats en les societats conegudes com a familistes. L’objectiu d’aquest article és identificar els perfils de les cuidadores i cuidadors de les persones en situació de dependència funcional, així com quines són les característiques que fan augmentar la probabilitat que rebin diferents tipus de cures domiciliàries. Per dur a terme aquesta anàlisi s’ha utilitzat la base de dades de l’Enquesta de Persones en Situació de Dependència Funcional (EPSD) realitzada el 2018 a la ciutat de Barcelona. Les dades mostren que hi ha una feminització generalitzada dels perfils professionals del personal cuidador (ja sigui d’àmbit públic o privat), així com en l’àmbit familiar, especialment quan es tracta de la persona cuidadora principal. Les llars amb ingressos elevats tenen una probabilitat més alta d’utilitzar serveis de cura de pagament, i les persones que viuen soles tenen menys probabilitat de rebre ajuda familiar i més de rebre ajudes per part dels serveis de l’Ajuntament. Els resultats mostren la necessitat d’intensificar les polítiques de cures, en especial en les llars amb menys recursos, en les que hi viuen persones amb dependència soles, i en les que es té com a principal persona cuidadora un familiar d’edat avançada.