Historiography has paid little attention to the situation of the domestic sector. From the last third of the 19th century, this already feminized sector was, after the textile industry, the one with the greatest number of female workers in Barcelona, mostly young, single and immigrant girls. Until 1931, the sector was excluded from labour legislation and social protection so it became progressively more insecure. During this period, the labour movement, in both its anarchist and socialist variants, urged women workers to join workers’ organizations. However, since it viewed domestic employees as servants and not as workers, it excluded them from its trade union programmes. This article analyzes trade unionism’s views on domestic service and its exclusion from working-class organizations. Resum La historiografia ha prestat poca atenció a la situació del sector domèstic. Des del darrer terç del segle xix aquest sector, ja feminitzat, era, darrere del tèxtil, l’ocupació amb un nombre més elevat de treballadores barcelonines, noies joves, solteres i immigrants. Fins a l’any 1931, el sector va restar exclòs de la legislació laboral i de protecció social, raó per la qual va experimentar una progressiva precarització. Durant aquest període, l’obrerisme, tant de tendència anarquista com socialista, va exhortar les treballadores a integrar-se en les organitzacions obreres. Tanmateix, considerant les treballadores domèstiques com a serventes no com a obreres, les va excloure de les seves agendes sindicals. Aquest article analitza les concepcions del sindicalisme respecte al servei domèstic i la seva exclusió de les organitzacions de classe.
Title:
Obreres o serventes? L'exclusió del servei domestic del sindicalisme obrer. Barcelona, 1870-1939