A partir de la seva evolució jurisprudencial, la normativa de la Unió Europea va reconèixer el 2008 el concepte de subproducte amb l'objectiu d'aclarir quan un residu de producció no ha de considerar-se com a tal i fomentar el seu ús en condicions segures per al medi ambient i la salut humana. En els darrers anys, tant la normativa europea com l'espanyola han estat objecte de reformes. No obstant això, les novetats introduïdes en l'àmbit de la Unió Europea no han aconseguit eliminar les discrepàncies entre els enfocaments adoptats pels Estats membres, com ho demostren les recents flexibilitzacions en el règim jurídic dels subproductes a França i Portugal. En el cas d'Espanya, la modificació normativa pretenia agilitzar el reconeixement de subproductes. Tanmateix, encara es troba pendent de desenvolupament reglamentari, i el nou procediment autonòmic, basat en una anàlisi cas per cas, presenta reptes que podrien dificultar l'agilització prevista en el reconeixement dels subproductes. Aquest article analitza l'origen i l'evolució de la regulació dels subproductes en l'àmbit de la Unió Europea, de l'Estat espanyol i autonòmic, i identifica els reptes pendents per a una millor comprensió i aplicació d'aquesta figura.
Title:
La regulació del subproductes a la Unió Europea i a Espanya: evolució i reptes pendents