Date: | 2007-02-28 |
Departament/Institute: | Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social Universitat Rovira i Virgili. |
Director: | Prat i Carós, Joan |
Author: | Boquera Margalef, Montserrat |
Title: | 'LO RIU ÉS VIDA': Percepcions antropològiques de l'Ebre català |
Description: | The relation between the local population and the river has suffered deep transformations along the 20th century, which, unavoidably, it has influenced on the perception and signification that this population kept on giving in the Ebre.At the beginning of century, the river was a useful resource: communication route, source of raw materials, of hydraulic energy, of water for irrigation and domestic use and, even, place of celebrations and ludic ceremonies. There were some professions that implied an important occupation of the fluvial environment: 'llaüters', 'raiers', 'barquers', fishermen and canal guards (or 'canaleros'). They shared a same space and their interests were sometimes opposed. This intense activity in the river inevitably generated a rich sociability and converted the Ebre into one of the main places where the personal relations were developed.Later, some factors, that culminate in the 60's of the 20th century, caused the Ebre's forget: the navigation decadence; the fishing disappearance, that of the basket makers and of the 'canyissers'; the introduction of the running water in home... The river did not exist; for twenty or thirty years the 'riberencs turn away from the river'. People do not speak about the river: it does not have beneficial effects but either it does not have negatives (the reservoirs constructions have reduced drastically the floods). On the other hand, the process involves also an undervalue and a contempt of the Ebre, based on the coming of the pollution consciousness and of environment ruin. In the 90's the river takes value again. It is a different value: now it is a touristic resource. The 'Pla de Navegabilitat' is unsuccessful and their results are debatable, but it will begin this trend, which will be consolidated by different La relació de la població local amb el riu ha sofert profundes transformacions al llarg del segle XX, cosa que, inevitablement, ha influït en la percepció i significació que aquesta població anava donant a l'Ebre. A principis de segle, el riu era un recurs molt aprofitat: via de comunicació, font de matèries primeres, d'energia hidràulica, d'aigua per a reg i consum domèstic i, fins i tot, escenari de celebracions i actes lúdics. Existien una sèrie d'oficis que implicaven una important ocupació del medi fluvial: llaüters, raiers, barquers, pescadors i guardes del canal (o 'canaleros') compartien un mateix espai, amb interessos de vegades contraposats. Aquesta intensa vida al voltant del riu per força havia de generar una rica sociabilitat i convertir l'Ebre en un dels principals llocs on es desenvolupaven les relacions personals. Més tard, tota una sèrie de factors, que culminen cap allà a la dècada dels 60 del segle XX, releguen l'Ebre a l'oblit: la decadència de la navegació; la desaparició de la pesca per al consum, la dels cistellers i dels canyissers; l'arribada de l'aigua corrent a les cases... És, senzillament, com si el riu no existís; durant vint o trenta anys els riberencs 'viuen d'esquena al riu'. Gairebé no se'n parla, perquè no té els efectes beneficiosos que hem descrit abans però tampoc en té de negatius ja que, amb la construcció dels pantans, es redueixen dràsticament les riuades. D'altra banda, el procés porta aparellada també una desvalorització i un menyspreu de l'Ebre, basats en el sorgiment de la consciència de contaminació i de deteriorament del medi. A la dècada dels 90, el riu torna a prendre valor, però és un valor diferent: ara és un recurs turístic. El Pla de Navegabilitat, amb poca acceptació entre la població local i resultats discutible |
Type: | info:eu-repo/semantics/publishedVersion info:eu-repo/semantics/doctoralThesis |
Contributor: | Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social Universitat Rovira i Virgili. |
Títol: | 'LO RIU ÉS VIDA': Percepcions antropològiques de l'Ebre català |
Language: | cat |
Subject: | 9 - Geografia i història 572 - Antropologia 502 - Natura. Estudi, conservació i protecció de la natura 3 - Ciències socials |
Format: | application/pdf |
Creator: | Boquera Margalef, Montserrat |
Rights: | info:eu-repo/semantics/openAccess ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al repositori institucional de la Universitat Rovira i Virgili. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a aquest repositori (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Date: | 2007-02-28 |
Publisher: | Universitat Rovira i Virgili |
Subject: | 9 - Geografia i història 572 - Antropologia 502 - Natura. Estudi, conservació i protecció de la natura 3 - Ciències socials |
Language: | cat |
Publisher: | Universitat Rovira i Virgili |
Source: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
Identifier: | http://hdl.handle.net/10803/8423 |
Format: | application/pdf |
Keywords: | riu. Ebre. Percepcions. simbolisme. canvi social. |
Search your record at: |
File | Description | Format | |
---|---|---|---|
Memoria | Memory | application/pdf |
© 2011 Universitat Rovira i Virgili