El present article reflexiona sobre les condicions, pautes formatives i pràctica que els mestres de cases van haver d’assimilar, allunyant-se del seu esperit gremial, a les primeres dècades del segle xix. La idea de transició s’aplica a un escenari, especialment el del Camp de Tarragona a l’entrada d’un nou segle, que va haver de deixar de banda, obligatòriament, les seves arrels barroques, quasi va haver de negar-les i va haver de construir seguint unes línies de projecció més europees. L’article espigola què quedava compositivament de l’art barroc, entès ja com un anacronisme a l’entrada del segle xix.
El present article reflexiona sobre les condicions, pautes formatives i pràctica que els mestres de cases van haver d’assimilar, allunyant-se del seu esperit gremial, a les primeres dècades del segle xix. La idea de transició s’aplica a un escenari, especialment el del Camp de Tarragona a l’entrada d’un nou segle, que va haver de deixar de banda, obligatòriament, les seves arrels barroques, quasi va haver de negar-les i va haver de construir seguint unes línies de projecció més europees. L’article espigola què quedava compositivament de l’art barroc, entès ja com un anacronisme a l’entrada del segle xix.
Anna Isabel Serra Masdeu (2016). Art exemplificat per models de transició: Arquitectura barroca a l’arxidiòcesi tarragonina a inicis del segle XIX?. En Alberto Reig Tapia, Josep Sánchez Cervelló. Transiciones En El Mundo Contemporáneo (pp. 633-642).