Repositori institucional URV
Español Català English
Pertany a la col·lecció DOC:SerieGeneralPCS
TÍTOL:
La navegació fluvial al riu Ebre - DOC:104
Handle: http://hdl.handle.net/20.500.11797/DOC104

Estudiant:Perelló Capdevila, Joan
Títol en la llengua original:La navegació fluvial al riu Ebre
Títol en diferents idiomes:La navegació fluvial al riu Ebre
Director del projecte:Reverter, Agustí
Resum:“La navegació fluvial al riu Ebre” és un treball de recerca que tracta la història de la navegació a l’Ebre i se centra més concretament a la comarca de la Ribera d’Ebre. Es fa referència a les antigues embarcacions més importants que han tingut lloc en la història del transport de mercaderies o les barques de pas que ajudaven a creuar el riu des de temps immemorials. Va haver-hi dos principals motius pels quals em vaig decidir de fer el treball sobre la navegació al riu Ebre. Un va ser perquè la cultura d’aquest riu cada cop s’està perdent més, de generació en generació, fins que arribarà un punt que la gent ja no en tindrà constància i es perdrà un bon tros de la història, del passat de la gent que ha viscut sempre del riu i de la rica cultura que envolta el riu Ebre. I el segon motiu és que tota la meva família paterna és de la Ribera d’Ebre i ha tingut una relació molt directa amb el riu, en tenir una masia a la vora del riu i al costat d’un pas de barca. Els principals objectius que es volien assolir en l’elaboració d’aquest treball eren principalment tres: El primer objectiu consistia a fer una investigació a la comarca de la Ribera d’Ebre sobre la navegació que es realitza actualment. Quan vaig arribar a la conclusió que s’havia perdut tota la navegació del passat i solament queden intactes dos dels molts passos de barca que hi havia, aquesta part de la recerca es va basar a explicar detalladament totes les parts d’un pas de barca: l’embarcació, formada per dos llaguts i una plataforma on va la càrrega, i tots els mecanismes que es necessiten per al seu funcionament, com els timons que controlen el moviment de l’embarcació, les rampes imprescindibles per accedir a l’embarcació, les torres de banda i banda del riu que ajuden a la barca a fer el moviment, juntament amb la gúmena, que és el cable d’acer que subjecta la barca i està lligada a les dues torres. Després s’explica el funcionament natural de la barca, que sols necessita el corrent del riu per anar d’una riba a l’altra i, finalment, es va realitzar una àmplia entrevista als barquers, els encarregats de dirigir el pas de barca i de realitzar el petit manteniment del pas. El segon objectiu del treball, relacionat directament amb el primer, consistia a investigar com és la construcció actual, és a dir, amb la tecnologia actual i materials actuals, d’un pas de barca. Aquesta investigació es va realitzar a la població de Garcia, municipi de la Ribera d’Ebre i poble de la família paterna, ja que tot just l’Ajuntament del poble està duent a terme un projecte de recuperació de l’antic pas de barca, però construït tot amb materials actuals, ja que l’antiga embarcació de fusta va patir un incendi quan estava fora del riu pel trencament d’una de les torres de suport. En el projecte realitzat per l’Ajuntament de Garcia es va fer tot completament nou sense aprofitar res de l’antic pas de barca, ja que era insegur perquè estava fet de fusta molt vella i moltes parts fetes de ferro estaven rovellades. Per tant, es va fer una barca en la qual els llaguts estaven fets d’acer i únicament la passarel·la era de fusta; els altres elements, com les rampes d’accés i les torres de la gúmena, es van fer completament d’acer. Encara que la barca està feta amb materials actuals, el funcionament continua sent el mateix que en el passat, és a dir, utilitzant el corrent del riu i sense fer servir gens d’energia elèctrica. La barca s’ha fet d’acer perquè no calgui fer un manteniment tan exhaustiu com la fusta, que lògicament es corca o es podreix i s’ha de canviar sovint. L’últim objectiu tractava de fer un estudi sobre la recuperació de la navegabilitat de l’Ebre català, és a dir, un estudi per poder fer les Terres de l’Ebre de nou navegables i recuperar el que s’ha perdut en el passat a causa de la construcció de les carreteres i la línea del ferrocarril; aquests dos mitjans de transport van ser els que van fer desaparèixer les embarcacions que transportaven mercaderies pel riu Ebre. Per fer de nou l’Ebre navegable, s’hauria de procedir a la construcció de diversos embarcadors al llarg del riu o arreglar i tenir en condicions els que ja hi són i construir uns ports amb marina seca a les localitats importants on es pugui amarrar la barca amb seguretat durant la nit, una gasolinera, servei de reparació i vigilància les 24 hores per a les embarcacions. El pressupost per a la construcció d’aquests embarcadors i els ports de marina seca són elevats, però segons un estudi realitzat per la Cambra de Comerç de Tortosa, es creu que el capital invertit es podria recuperar en cinc anys i amortitzar la inversió realitzada. Amb aquests tres objectius, he intentat resumir de manera molt concisa el treball de recerca “La navegació fluvial al riu Ebre”.
Ensenyament(s):Batxillerat
Idioma:Català
curs acadèmic:2008-2009
Data d'alta al repositori:2017-01-09
Sèrie:Premi Consell Social URV
Col·lecció:Treballs de Recerca de Batxillerat
Centre:Sant Pau Apòstol (Tarragona)
URL:http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Premis%202007-09/material/09cap08/09c08.htm
Cerca el teu registre a:

Fitxers disponibles
FitxerDescripcióFormat
MemòriaMemòriaapplication/pdf

Informació

© 2011 Universitat Rovira i Virgili