Repositori institucional URV
Español Català English
Pertany a la col·lecció DOC:SerieGeneralPCS
TÍTOL:
L'ascensor espacial - Una alternativa als actuals coets espacials - DOC:112
Handle: http://hdl.handle.net/20.500.11797/DOC112

Estudiant:Grau Bové, Francesc Xavier
Títol en la llengua original:L'ascensor espacial - Una alternativa als actuals coets espacials
Títol en diferents idiomes:L'ascensor espacial - Una alternativa als actuals coets espacials
Director del projecte:Zato, Eduardo
Resum:Alguna vegada heu somiat que éreu dins d’un ascensor que pujava, pujava, incontrolable, sense aturar-se? Angoixant, oi? Doncs possiblement un dia no gaire llunyà aquest somni podrà ser real. Punt de sortida: algun punt de l’equador, planeta Terra. Punt d’arribada: l’espai. Longitud del trajecte: 36.000 quilòmetres. Aquest colossal projecte potser no és tan irrealitzable. Té l’estil dels de Jules Verne, i ja sabem que amb els anys alguns d’aquells aleshores fantàstics projectes s’han pogut realitzar d’una manera molt similar a la imaginada. No és fantasia, ni màgia. És clar que tampoc podem dir amb tota l’exactitud que «toquem de peus a terra»! Però, perquè no? Després de llegir el treball de recerca «L’ascensor espacial» no ens sembla tan impossible, és qüestió de posar-s’hi i superar algunes dificultats tecnològiques. La idea ve de lluny, quan a Babel van voler construir una torre que arribés al cel. La van començar a bastir, amb rajoles i betum, però ho van haver de deixar. Sembla que va ser més per un problema de comunicació lingüística que pel fet que la base terrestre no estigués situada exactament a l’equador. Mil•lennis després, la construcció de la Torre Eiffel va inspirar a un astrònom rus la idea d’anar més amunt, molt més amunt. Així podria deixar de mirar les estrelles des de la Terra i fer-ho des de més a prop. Tsiolkovski, considerat el pare de l’ascensor espacial modern, va posar les bases i va treballar intensament en el projecte, però —parlem del segle XIX— la tecnologia del moment no era ni de bon tros l’adequada per anar més enllà. 120 anys després, el desenvolupament de nous materials, sobretot els nanotubs, i l’avenç de la tècnica permeten pensar que potser aquell projecte no només és realitzable, superades algunes dificultats (i on hi ha dificultats hi ha oportunitats), sinó que malgrat el que molts poden pensar, seria molt convenient de cara a millorar alguns invents molt presents a la vida quotidiana dels terrícoles que depenen de satèl•lits artificials al voltant de la Terra, per exemple el telèfon, la televisió o Internet. I els que vindran. El treball explica detalladament no només la teoria del projecte de l’ascensor, la construcció, el muntatge, els materials necessaris, els fonaments físics que l’aguanten i les estimacions d’energia necessària, sinó que relaciona també les dificultats i les mancances més importants que de moment n’impossibiliten la realització. Finalment, l’autor expressa la seva confiança que en properes dècades s’hauran solucionat i es podrà portar a terme el projecte. De moment sembla que ens haurem de conformar amb l’ascensor que uneixi el Balcó del Mediterrani i la platja del Miracle.
Ensenyament(s):Batxillerat
Idioma:Català
curs acadèmic:2006-2007
Data d'alta al repositori:2017-01-09
Sèrie:Premi Consell Social URV
Col·lecció:Treballs de Recerca de Batxillerat
Centre:IES Narcís Oller
URL:http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/CD%20Premis%202006-07/index.htm
Cerca el teu registre a:

Fitxers disponibles
FitxerDescripcióFormat
MemòriaMemòriaapplication/pdf

Informació

© 2011 Universitat Rovira i Virgili