Repositori institucional URV
Español Català English
Pertany a la col·lecció DOC:SerieGeneralPCS
TÍTOL:
Una cervesa - DOC:22
Handle: http://hdl.handle.net/20.500.11797/DOC22

Estudiant:Canals Salvat, Maria
Títol en la llengua original:Una cervesa, una alegria: elaboració d'una cervesa artesana
Títol en diferents idiomes:Una cervesa, una alegria: elaboració d'una cervesa artesana
Director del projecte:Sebastià Estupiñà, Cinta
Resum:om sabeu, la cervesa és i sempre ha estat una de les begudes alcohòliques més consumides per la gent. Jo sóc d'un poble de l'Alt Camp, Montferri, i des de petita he crescut amb els diumenges al bar ple de gent prenent-se una cervesa i crec que, en bona part, això em va portar a voler conèixer de més a fons com s'aconseguia elaborar aquesta beguda. El treball de recerca Una cervesa, una alegria s'endinsa en el món cerveser per donar-nos una visió sobre la producció artesanal d'aquesta beguda alcohòlica, alhora que ens aporta els coneixements científics i tècnics per marcar les pautes per a la fabricació d'una cervesa artesana pròpia. La intenció al principi de començar el treball era augmentar la meva cultura sobre aquesta beguda, ja que només tenia coneixement, com a molt, de les marques que generalment la gent consumeix. I, per augmentar els meus coneixements, vaig pensar en l'elaboració d'una cervesa pròpia, ja que veient de primera mà com s'aconseguia elaborar, tractava la teoria i la pràctica a la vegada. Per això, a l'hora de decidir quina seria la hipòtesi del treball em vaig plantejar si era possible elaborar una cervesa artesanal pròpia a partir d'uns coneixements adquirits prèviament. El món de la cervesa artesanal ja m'era una mica familiar perquè al meu poble s'elaboren les cerveses Clandestines, però quan vaig buscar el total d'elaboracions artesanals de Catalunya vaig quedar impressionada per la gran varietat d'aromatitzacions que hi ha. A partir d'aquí, ja vaig decidir que l'objectiu principal era, com he dit abans, crear una cervesa, però amb una aromatització que no s'hagués provat mai. Per poder realitzar una bona pràctica abans era necessari que tingués unes bones bases teòriques. Per això vaig començar per informar-me sobre com es va descobrir, com ha anat evolucionant al llarg dels anys, l'expansió per tot el món... Després, dels ingredients, dels tipus i com s'aconsegueixen, de les marques... A més a més, l a visita efectuada a dues fàbriques de cervesa artesana de la nostra demarcació, així com l'entrevista amb els seus encarregats de producció, em van permetre, a part d'establir comparacions entre elles i de dissenyar les pautes de treball al laboratori, entendre millor el procés d'elaboració. Abans de passar a la part pràctica vaig analitzar, mitjançant una enquesta, el consum de la població així com les seves preferències pel que fa als tipus de cervesa (industrial o artesana) i als estils de fermentació (alta o baixa). Aquestes enquestes van servir per elaborar un llistat de possibles aromatitzacions. A continuació, seguint els gustos de la població, per a l'elaboració de la cervesa aromatitzada i artesanal pròpia vaig efectuar tres proves diferents partint de la base que, en totes elles, la barreja de cereals, el llúpol i el llevat eren els indicats per fabricar cervesa de tipus Ale, un tipus característic que fermenta a temperatura ambient. Vaig utilitzar l'ajuda de tres paquets que contenien els ingredients necessaris per a l'elaboració d'un total de 12 L. Aquests ingredients comprenien els cereals mòlts i amb el maltatge fet, paquets de fulles d'ordi, tant del que dóna el sabor i l'aroma, com del que dóna l'amargor, i el llevat. Un dels paquets contenia, a més a més, el material necessari perquè poguessin fermentar 4 L dels 12 L totals. Per això, vaig inventar –amb matrassos Kitasato, film transparent, un tub de plàstic petit i un vas de precipitats– els meus propis fermentadors, que van permetre la fermentació dels altres 8 L. El procés d'elaboració de la cervesa es caracteritza per la seva llarga durada. En aquest procés hi ha set passos a seguir: el maltatge, el trencament del gra del cereal o moltura, la maceració (a partir de la qual s'aconsegueix el most), la filtració, la cocció (en la qual s'afegeix el llúpol), la refrigeració a temperatura de fermentació (en aquest cas ambient) i, finalment, la fermentació. Vaig poder elaborar 14 cerveses noves amb 14 aromatitzacions resultants de les enquestes. Aquestes aromatitzacions comprenien des de plantes aromàtiques, canyella, mel, xarop de xocolata, melmelada, almívar, menta, llimona o figues, fins a most cavernet sauvignon o begudes alcohòliques (com chartreuse o ginebra), prèviament destil·lades a un equip de destil·lació artesà elaborat al laboratori. Calia destil·lar les begudes alcohòliques per no excedir-nos en el grau d'alcohol en la nova cervesa. El procés d'aromatització de la cervesa es produeix durant la segona fermentació, és a dir, durant la fermentació a l'ampolla. Després de la primera fermentació amb l'addició del llevat al fermentador normal, vam dividir les cerveses en les ampolles corresponents i, un cop allí, no es tancaven hermèticament, si no que es tapaven amb film transparent que permetia que l'oxigen s'acabés de convertir en diòxid de carboni a la vegada que l'aroma s'estenia pel total del líquid. En el cas de les figues, l'aromatització la vam realitzar durant la maceració dels cereals, procés en el qual s'obté el most del qual deriva la cervesa. Durant aquest procediment vam tenir problemes amb la capacitat de les ampolles. Vam iniciar el projecte amb la intenció d'omplir ampolles de 0,25 L, però finalment ens vam canviar a les ampolles de 0,33 L perquè tapaven millor i, per tant, evitaven la pèrdua de cervesa un cop dipositada. Finalment, totes aquestes cerveses amb diferents aromatitzacions van ser sotmeses a un panel de tast. Amb l'ajuda de professors de l'escola i familiars, vam sotmetre les cerveses a una fitxa de tast que jo mateixa vaig elaborar seguint les pautes establertes pels professionals. La meva aposta era per crear una cervesa de chartreuse, ja que aquest és molt famós a Tarragona, la ciutat on visc. Per mala sort no vaig obtenir els resultats que m'esperava i em vaig decantar per la ginebra, una de les aromatitzacions que millor resultat va tenir. Vaig destinar un quart paquet especial només a l'elaboració d'aquesta cervesa, ja que l'objectiu també consistia a comercialitzar-la. També va caldre el disseny d'una etiqueta i la tria d'un nom. Va costar, però al final la cervesa va rebre un nom: Alegria. Alegria perquè en l'hipotètic cas que es comercialitzés, quan la gent anés a un bar i digués «Posa'm una Alegria!» seria molt més que una cervesa. D'aquí, també en surt el nom del treball: «Una cervesa, una Alegria».
Ensenyament(s):Batxillerat
Idioma:Català
curs acadèmic:2014-2015
Data d'alta al repositori:2016-11-28
Sèrie:Premi Consell Social URV
Col·lecció:Treball de Recerca de Batxillerat
Centre:Col·legi Sant Pau (Tarragona)
URL:https://www.youtube.com/watch?v=nkY88TORmoE&list=PL8yyYJSAXdwkynJW1xGW93Vjr3A1wNKFT&index=9 http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202014-15/material/15cap03/15c03.htm
Cerca el teu registre a:

Fitxers disponibles
FitxerDescripcióFormat
MemòriaMemòriaapplication/pdf

Informació

© 2011 Universitat Rovira i Virgili