Repositori institucional URV
Español Català English
Pertany a la col·lecció DOC:SerieGeneralPCS
TÍTOL:
Què li podria dir Sigmund Freud a Mafalda? - DOC:47
Handle: http://hdl.handle.net/20.500.11797/DOC47

Estudiant:García Guerrero, Cecília
Títol en la llengua original:Què li podria dir Sigmund Freud a Mafalda?
Títol en diferents idiomes:Què li podria dir Sigmund Freud a Mafalda?
Director del projecte:Pellicer García, Laura
Resum:I Mafalda va començar a parlar-me, però no xerrant sense parar, sinó de mica en mica. Va anar ajuntant sons i, amb el temps, em va començar a comentar coses, com ara inquietuds, pors, somnis… Però d'això no fa poc temps, ja que va començar a fer-ho quan tot just jo era petita. Quan jo era xiqueta ja llegia Mafalda, no sé si entenia res, però la llegia. A mesura que jo anava creixent, m'anava empapant de totes les seves historietes; quasi me les sabia de memòria, perquè m'encantaven, i les rellegia un cop i un altre. Amb els anys jo anava copsant cada vegada més el sentit de les historietes de Quino, el perquè de les accions dels personatges, de les seves paraules. Al final vaig saber perfectament caracteritzar-los tots i treure'n l'entrellat. Era molt conscient que, com més vegades rellegís les tires, més les entendria i més em faria riure l'humor tan peculiar de Quino. La meva vida va fer moltes voltes abans de fer cap a l'INS Andreu Nin i caure a les mans de Mafalda i Freud. Però un bon dia, rellegint les tires i coincidint que a Filosofia estudiàvem el filòsof Sigmund Freud, em va semblar veure una possible relació entre ambdós personatges, i vaig decidir trobar-la o, al contrari, demostrar que entre ells no n'hi havia cap. La vida de Quino em començava a resultar interessant i, per tal de saber com li va sorgir la idea de Mafalda, vaig resseguir tota la seva trajectòria, des que era un nadó fins al dia a dia actual de l'escriptor, passant pel moment en què li sorgí la creació de Mafalda i de tots els seus amics. També em vaig plantejar què va fer possible aquest sorgiment, què és el que el va impactar tant de la societat i també de la seva vida que va provocar el naixement de Mafalda i els seus amics. Semblava simple, però, com vaig poder comprovar un temps després, no ho era. Quasi vaig haver d'escrutar cada vinyeta, trobar-hi algun indici que em fes pensar en Freud. Cada vinyeta, cada pàgina, cada llibre va haver de ser revisat. Posteriorment van ser apuntades les possibles relacions. Empapar-me de Sigmund Freud potser va ser un mica més complicat, ja que les seves obres són molt compactes. Poder extreure, doncs, idees clares i fermes de la seva teoria de la psicoanàlisi va esdevenir una tasca àrdua, però no impossible. Sigmund Freud va néixer el 6 de maig de 1856, a Freiberg, i va ser un filòsof alemany brillant. La seva estructura familiar estava formada per la mare, el pare, cinc germanes més grans i ell. Tot i les mancances econòmiques de la família, els seus pares es van esforçar perquè Sigmund pogués anar a la universitat a estudiar-hi medicina i s'hi va graduar uns anys després com a metge. Treballà sota la direcció de Theodor Meynert, a l'Hospital General de Viena, entre els anys 1883 i 1885. Com a investigador mèdic, va ser el pioner de proposar l'ús terapèutic de la cocaïna com a estimulant i analgèsic. Quan va casar-se amb Martha Bernays, obrí una clínica especialitzada en desordres nerviosos. L'any 1885 Sigmund completà la seva formació mèdica amb el famós neuròleg Martin Charcot, a l'hospital Sapêtrière. Charcot experimentava l'aplicació de la hipnosi al tractament de la histèria, com a teràpia, fet que va suggerir-li la idea que la ment podia provocar síndromes físics. Els descobriments de Charcot van dur a Freud a entendre que els processos mentals inconscients poden afectar el comportament. Per tant, després d'haver estudiat la vida de Quino, l'on, el perquè i el quan va crear Mafalda i va caracteritzar tots i cadascun dels personatges; després d'haver-me empapat de la vida de Sigmund Freud i d'haver-me assabentat de les seves fites; després d'haver mirat totes i cadascuna de les vinyetes buscant indicis o bé pistes que em poguessin esclarir el resultat de la meva hipòtesi; després de tot això, vaig començar a trobar, al llarg de les vinyetes, paraules, frases dites per Mafalda que em van recordar la psicoanàlisi de Sigmund Freud (vaig trobar referències que es podien relacionar amb els quatre pilars que en sostenen la teoria: la personalitat, els somnis, la psicoanàlisi i el complex d'Èdip). Per tant, amb aquestes troballes vaig poder respondre de manera afirmativa la meva hipòtesi, i vaig poder argumentar que sí que existia una relació entre la teoria de Sigmund Freud i les vinyetes de Mafalda dibuixades per Quino.
Ensenyament(s):Batxillerat
Idioma:Català
curs acadèmic:2010-2011
Data d'alta al repositori:2016-12-01
Sèrie:Premi Consell Social URV
Col·lecció:Treballs de Recerca de Batxillerat
Centre:Institut Andreu Nin (El Vendrell)
URL:http://wwwa.urv.net/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202010-11/material/11cap04/11c04.htm
Cerca el teu registre a:

Fitxers disponibles
FitxerDescripcióFormat
MemòriaMemòriaapplication/pdf

Informació

© 2011 Universitat Rovira i Virgili