Repositori institucional URV
Español Català English
Pertany a la col·lecció DOC:SerieGeneralPCS
TÍTOL:
El vi de garatge a La Palma d'Ebre: l'elaboració d'un vi artesà - DOC:73
Handle: http://hdl.handle.net/20.500.11797/DOC73

Estudiant:Piñol Belenguer, Marina
Títol en la llengua original:El vi de garatge a La Palma d'Ebre: l'elaboració d'un vi artesà
Títol en diferents idiomes:El vi de garatge a La Palma d'Ebre: l'elaboració d'un vi artesà
Director del projecte:Altozano Aguilar, Carmen
Resum:El tema d'aquest treball està molt relacionat amb el meu poble, la Palma d'Ebre, on estiuejo cada estiu i on han viscut sempre els meus avis. Quan era més petita, vaig anar per primera vegada a veremar al poble, a les terres d'uns amics del meus pares. Em va agradar molt l'experiència i sempre n'he tingut molt bon record. I en una altra ocasió, fa uns quatre anys, en una festa de tradicions del poble, vaig xafar el raïm tal com es feia antigament, amb els peus. També vaig entrar per primera vegada en un celler, el petit celler dels germans Filella, on em van explicar una mica per damunt l'elaboració del vi. Va ser allí on em van començar a encuriosir aquests difícils processos. És per això que vaig decidir escollir “L'elaboració d'un vi familiar” com a tema per al meu treball de recerca, seguint la manera que ho fa la família Filella. Vaig tenir molt clar, des d'un primer moment, que volia fer l'explicació teòrica de cada concepte relacionat amb la vinya i el vi i, a continuació, exposar la forma com ho fa la família en particular. La família Filella produeix vi negre a partir de tres tipus de raïm: cabernet sauvignon, garnatxa i merlot. És una manera diferent d'elaborar vi, denominat “vi de garatge”. Aquest concepte prové de França i es refereix a la producció a petita escala del vi, amb instal·lacions humils, en el garatge de casa i cuidant molt cada detall per aconseguir un vi únic, molt personal i de qualitat. Aquest any van provar de fer vi rosat amb la varietat de garnatxa. L'única diferència entre el vi rosat i el negre és el temps en què les pells del raïm estan en el dipòsit on fermenta. Per tant, encara que em centrava en el seguiment del vi negre, en el moment precís vaig diferenciar entre les dues classes de vins. El meu treball es va dividir en tres etapes diferents. Vaig començar amb una cerca d'informació teòrica de tots aquells conceptes bàsics que necessitava tenir, per tal que tots els processos relacionats amb l'elaboració del vi fossin més entenedors, així com els relacionats amb el “vi de garatge”. Després vaig fer el treball propi de camp, fent el seguiment de l'evolució de la planta, participant en la verema i controlant el processos prefermentatius i postfermentatius al celler. Per acabar, vaig fer un experiment on em vaig plantejar si era possible obtenir un vi més natural, sense sulfits afegits i limitant només l'exposició del vi a l'aire. Els sulfits prevenen l'oxidació del vi i eviten l'activitat de bactèries no desitjades, però poden fer variar el seu gust i les seves millors qualitats. Així que vaig separar dues mostres de vi per dur a terme l'experiment (una amb sulfits, i l'altra, sense) per poder comparar-les. Per tal de comprovar els resultats, vaig portar les dues mostres al laboratori del Mas del Frare, que depèn de la Facultat d'Enologia de la URV, per fer una anàlisi química, i també a l'INCAVI (Institut Català de la Vinya i del Vi) per fer també una anàlisi organolèptica. Aquest gràfic resumeix la qualificació (sobre 89 punts) que van donar els tastadors per les dues classes de vins: Les conclusions que vaig extreure després de la realització del treball van ser: L'elaboració del vi de garatge és una opció molt factible i a tenir en compte, vistos els resultats d'un vi personal i únic, molt valorat a l'hora de consumir, però que requereix un gran esforç i un treball laboriós, continuat i sistemàtic en els processos. S'ha de valorar molt el treball que fa el pagès amb la cura de la planta fins a la verema, com també el que després continua l'enòleg en el seguiment i control de les transformacions que té el raïm fins que arriba a ser vi. La mesura periòdica del grau probable alcohòlic i de l'acidesa ens determina quin és el moment més adient per fer la verema. La mesura de la temperatura i la densitat al llarg de la fermentació alcohòlica són accions necessàries per controlar l'evolució del vi. És possible elaborar un vi jove reduint la intervenció de productes químics (en el meu cas els sulfits) que controlen la producció però que redueixen la qualitat del producte final. Ara bé, també reconec que és un vi molt inestable i que probablement s'haurà de consumir a curt termini.
Ensenyament(s):Batxillerat
Idioma:Català
curs acadèmic:2012-2013
Data d'alta al repositori:2016-12-05
Sèrie:Premi Consell Social URV
Col·lecció:Treballs de Recerca de Batxillerat
Centre:Institut Antoni de Martí i Franquès (Tarragona)
URL:http://prezi.com/7qwx7yz2z_to/untitled-prezi/ http://wwwa.urv.net/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202012-13/material/13cap09/13c09.htm
Cerca el teu registre a:

Fitxers disponibles
FitxerDescripcióFormat
MemòriaMemòriaapplication/pdf

Informació

© 2011 Universitat Rovira i Virgili