Durant mil·lennis i mil·lennis, l’Àfrica subsahariana ha tingut la paraula com a principal mitjà de comunicació. En els darrers decennis, gràcies a la tècnica dels magnetòfons, s’han pogut conservar no tan sols les paraules sinó també algunes de les veus d’aquells que les produïren. Es així com avui podem gaudir del relat èpic que fou cantat durant una nit sencera pel trobador Zwè Nguéma l’any 1960 a Anguia (el Gabon) en llengua fang, enregistrat amb un magnetòfon d’aquell temps per Herbert Pepper (Orstom), transcrit i traduït al francès pels lingüistes Monsieur i Madame de Wolf i publicat pels Classiques Africains (Arman Colin) l’any 1972. És aquest relat de «mvet» el que l’autor d’aquest llibre es proposa resumir i comentar tot mostrant-nos de quina manera a través d’un llenguatge fantàstic i meravellós, proper fins i tot a la ciència ficció, el trobador ens lliura una crítica a qualsevol forma despòtica de governar un país.
Durant mil·lennis i mil·lennis, l’Àfrica subsahariana ha tingut la paraula com a principal mitjà de comunicació. En els darrers decennis, gràcies a la tècnica dels magnetòfons, s’han pogut conservar no tan sols les paraules sinó també algunes de les veus d’aquells que les produïren. Es així com avui podem gaudir del relat èpic que fou cantat durant una nit sencera pel trobador Zwè Nguéma l’any 1960 a Anguia (el Gabon) en llengua fang, enregistrat amb un magnetòfon d’aquell temps per Herbert Pepper (Orstom), transcrit i traduït al francès pels lingüistes Monsieur i Madame de Wolf i publicat pels Classiques Africains (Arman Colin) l’any 1972. És aquest relat de «mvet» el que l’autor d’aquest llibre es proposa resumir i comentar tot mostrant-nos de quina manera a través d’un llenguatge fantàstic i meravellós, proper fins i tot a la ciència ficció, el trobador ens lliura una crítica a qualsevol forma despòtica de governar un país. An epic song of Africa: A critique of absolute power For millennia, sub-Saharan Africa has communicated via its oral traditions. In recent years, recording equipment has made it possible to preserve not just words but also the voices of those that produce them. It is for this reason that today we can enjoy the epic story that was sung over the course of an entire night by the singer Zwè Nguéma in 1960 in Anguia (Gabon) in the Fang language. The recoding was by Herbert Pepper (Orstom), transcribed and translated into French by the linguists Monsieur and Madame de Wolf and published by Classiques Africains (Arman Colin) in 1972. It is this “mvet” story that the author of the present book aims to summarise and comment on, whilst showing us how the singer uses fantastical language, akin even to that of science fiction, to criticise all forms of despo