Els esquemes bàsics del gran desenvolupament que assoleix la pintura de paisatge a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX, han de fonamentar-se de manera inel·ludible en les figures de Ramon Martí Alsina (1826-1895) i de Marià Fortuny i Marsal (1838-1874). Tot i que sabem que els punts de vista de cadascun deis pintors eren diferents, hem de constatar que ambdós coincidiren bàsicament en els plantejaments antiacadèmics, cosa que va possibilitar la recuperació per Catalunya de la primicia peninsular en l'avantguarda pictòrica. Estem tractant un període d'interés molt alt, però haurem de fer-ne només una síntesi i esmentar els seus aspectes formals.
Els esquemes bàsics del gran desenvolupament que assoleix la pintura de paisatge a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX, han de fonamentar-se de manera inel·ludible en les figures de Ramon Martí Alsina (1826-1895) i de Marià Fortuny i Marsal (1838-1874). Tot i que sabem que els punts de vista de cadascun deis pintors eren diferents, hem de constatar que ambdós coincidiren bàsicament en els plantejaments antiacadèmics, cosa que va possibilitar la recuperació per Catalunya de la primicia peninsular en l'avantguarda pictòrica. Estem tractant un període d'interés molt alt, però haurem de fer-ne només una síntesi i esmentar els seus aspectes formals.