La recerca presentada en aquest article té com a objectiu determinar els factors que incideixen en la implementació de l'educació Maker a les escoles. Es tracta d'un procés de recerca de paradigma interpretatiu i metodologia qualitativa, mitjançant un estudi de cas del canvi educatiu iniciat en una escola de Barcelona. S'ha indagat en les fases del procés d'implementació de l'educació Maker, els reptes que aquest afronta, l'impacte de la formació universitària de Grau d'Educació primària en la capacitació de la docent, les característiques de la formació Maker rebuda, i la definició de l'estructura organitzativa i relacional empleada en la transformació educativa del centre. Els resultats obtinguts detallen les fases emprades per a una implementació reeixida de l'educació Maker, exposant les característiques de la formació Maker rebuda, i evidenciant el baix impacte de l'educació universitària de la docent en l'ús de la metodologia. Es detecten reptes respecte al sistema educatiu, en els materials i espais del centre educatiu, en l'actitud, experiència i formació dels docents, així com en la mateixa educació Maker i en els Fab Labs com a organització externa experta en la matèria; i es defineix una possible estructura organitzativa i relacional que potenciï i asseguri el canvi educatiu dels centres. Es conclou que l'anàlisi obtinguda exposa els possibles factors del procés d'implementació a considerar per a l'expansió reeixida de l'ús de l'educació Maker a les escoles, facilitant un model de referència per a tal fi.
La recerca presentada en aquest article té com a objectiu determinar els factors que incideixen en la implementació de l'educació Maker a les escoles. Es tracta d'un procés de recerca de paradigma interpretatiu i metodologia qualitativa, mitjançant un estudi de cas del canvi educatiu iniciat en una escola de Barcelona. S'ha indagat en les fases del procés d'implementació de l'educació Maker, els reptes que aquest afronta, l'impacte de la formació universitària de Grau d'Educació primària en la capacitació de la docent, les característiques de la formació Maker rebuda, i la definició de l'estructura organitzativa i relacional empleada en la transformació educativa del centre. Els resultats obtinguts detallen les fases emprades per a una implementació reeixida de l'educació Maker, exposant les característiques de la formació Maker rebuda, i evidenciant el baix impacte de l'educació universitària de la docent en l'ús de la metodologia. Es detecten reptes respecte al sistema educatiu, en els materials i espais del centre educatiu, en l'actitud, experiència i formació dels docents, així com en la mateixa educació Maker i en els Fab Labs com a organització externa experta en la matèria; i es defineix una possible estructura organitzativa i relacional que potenciï i asseguri el canvi educatiu dels centres. Es conclou que l'anàlisi obtinguda exposa els possibles factors del procés d'implementació a considerar per a l'expansió reeixida de l'ús de l'educació Maker a les escoles, facilitant un model de referència per a tal fi.