Aquest article és una síntesi de la tesi doctoral del mateix títol que té per objectiu conèixer les experiències i vivències de les persones malaltes de tuberculosi durant el seu itinerari terapèutic. El context inicial d’aquesta investigació són els importants canvis sociodemogràfics que es varen produir l’any 2007 en la població de la ciutat de Barcelona, arran dels fenòmens migratoris de caràcter econòmic. L’estudi s’ha realitzat des d’una aproximació qualitativa, adoptant un enfocament fenomenològic interpretatiu, orientat a comprendre l’experiència viscuda. Les dades s’han recollit mitjançant dues tècniques d’investigació qualitativa: les entrevistes en profunditat i els grups focals. De l’anàlisi en profunditat dels relats dels pacients i dels professionals s’han obtingut uns resultats que s’han classificat en divuit categories, disset pertanyen a les persones malaltes i una a la visió dels professionals, i s’han agrupat en tres grans temàtiques. Per una banda, hi ha l’àmbit personal: malestars i significats de l’experiència corporal, sentiments i emocions, coneixement o desconeixement de la malaltia, contagi, creences religioses i projectes de vida. Per una altra, l’àmbit social: gènere, estigma, entorn laboral, aïllament i entorn social. I, finalment, l’àmbit sanitari: retard en el diagnòstic, comunicació i informació, adherència al tractament, percepció de la infermera, experiències amb el sistema sanitari català, experiències amb el sistema sanitari d’origen i la visió dels professionals Les conclusions es formulen a partir de cadascuna de les categories obtingudes. Finalment, es presenten unes recomanacions útils per a la pràctica quotidiana en l’entorn sanitari i social.
Aquest article és una síntesi de la tesi doctoral del mateix títol que té per objectiu conèixer les experiències i vivències de les persones malaltes de tuberculosi durant el seu itinerari terapèutic. El context inicial d’aquesta investigació són els importants canvis sociodemogràfics que es varen produir l’any 2007 en la població de la ciutat de Barcelona, arran dels fenòmens migratoris de caràcter econòmic. L’estudi s’ha realitzat des d’una aproximació qualitativa, adoptant un enfocament fenomenològic interpretatiu, orientat a comprendre l’experiència viscuda. Les dades s’han recollit mitjançant dues tècniques d’investigació qualitativa: les entrevistes en profunditat i els grups focals. De l’anàlisi en profunditat dels relats dels pacients i dels professionals s’han obtingut uns resultats que s’han classificat en divuit categories, disset pertanyen a les persones malaltes i una a la visió dels professionals, i s’han agrupat en tres grans temàtiques. Per una banda, hi ha l’àmbit personal: malestars i significats de l’experiència corporal, sentiments i emocions, coneixement o desconeixement de la malaltia, contagi, creences religioses i projectes de vida. Per una altra, l’àmbit social: gènere, estigma, entorn laboral, aïllament i entorn social. I, finalment, l’àmbit sanitari: retard en el diagnòstic, comunicació i informació, adherència al tractament, percepció de la infermera, experiències amb el sistema sanitari català, experiències amb el sistema sanitari d’origen i la visió dels professionals Les conclusions es formulen a partir de cadascuna de les categories obtingudes. Finalment, es presenten unes recomanacions útils per a la pràctica quotidiana en l’entorn sanitari i social.