Repositori institucional URV
| Autor segons l'article: | Gort i Paniello, Marta |
| Any de publicació de la revista: | 2023 |
| Tipus de publicació: | info:eu-repo/semantics/publishedVersion info:eu-repo/semantics/article |
| Resum: | El motiu de la transformació de la figura femenina gaudeix d’una vasta trajectòria literària i es remunta al mite de Pigmalió recollit a les Metamorfosis, d’Ovidi, en el qual l’estàtua (Galatea) esdevé una dona de carn i ossos gràcies a la intervenció de la deessa Venus. Pel que fa a la literatura popular, una mutació similar es troba a la Ventafocs, la qual pateix una transformació física gràcies als poders màgics de la seva fada padrina. Pigmalió i La salvatge són dues reinterpretacions contemporànies del mite de Pigmalió que recullen, també, elements de la Ventafocs; aquest article se centra en la comparació del personatge de la Ventafocs amb les protagonistes d’aquestes dues obres inspirades en el mite de Pigmalió: Eliza, de Pygmalion, de George Bernard Shaw (1916), i Dolores Mendoza, de La salvatge, d’Isabel-Clara Simó (1993). Les dues protagonistes contemporànies muten en ser manipulades pels seus respectius Pigmalions, els quals ara són homes mortals i no tenen poders sobrenaturals. Aquesta recerca pretén analitzar, des d’una perspectiva de gènere, el tractament de les figures femenines tot parant atenció als paral·lelismes i dissimilituds presents entre les obres analitzades, la qual cosa, a més, posa també de relleu la pervivència dels mites clàssics i de la cultura popular en les narracions contemporànies. |
| Paraules clau: | Ventafocs |
| Cerca el teu registre a: |   |
| Fitxer | Descripció | Format | |
|---|---|---|---|
| DocumentPrincipal | DocumentPrincipal | application/pdf |
© 2011 Universitat Rovira i Virgili