La narració de la vella pastora que es burla del març i que és petrificada/congelada per aquest mes per castigar-la s’explica a diverses zones mediterrànies des de, com a mínim, el segle xvi. Grècia s’uneix a aquesta tradició amb dos tipus de llegenda, que es diferencien entre si pel que fa a la figura de la vella i al to còmic o tràgic de la narració. En aquestes dues branques cal afegir-hi una tercera narració escrita bizantina (segle xii), comentada pel bizantinòleg Ilias Anangnostakis, on també trobem la vella pastora irrespectuosa amb un paper diferent. Aquest tercer text, que probablement és una elaboració literària d’elements de llegendes orals, és un testimoni de l’època de la llegenda en la cultura grega i de l’aspecte mitològic de la protagonista femenina.En aquest article examinarem les narracions orals gregues, així com alguns actes rituals que les acompanyen en diverses zones gregues, per entendre els usos d’aquestes llegendes i la visió del món que transmeten.
La narració de la vella pastora que es burla del març i que és petrificada/congelada per aquest mes per castigar-la s’explica a diverses zones mediterrànies des de, com a mínim, el segle xvi. Grècia s’uneix a aquesta tradició amb dos tipus de llegenda, que es diferencien entre si pel que fa a la figura de la vella i al to còmic o tràgic de la narració. En aquestes dues branques cal afegir-hi una tercera narració escrita bizantina (segle xii), comentada pel bizantinòleg Ilias Anangnostakis, on també trobem la vella pastora irrespectuosa amb un paper diferent. Aquest tercer text, que probablement és una elaboració literària d’elements de llegendes orals, és un testimoni de l’època de la llegenda en la cultura grega i de l’aspecte mitològic de la protagonista femenina.En aquest article examinarem les narracions orals gregues, així com alguns actes rituals que les acompanyen en diverses zones gregues, per entendre els usos d’aquestes llegendes i la visió del món que transmeten.