Els infants són els principals protagonistes de les sessions de psicomotricitat, però no s’han trobat gaires recerques sobre aquest tema. L’objectiu d’aquest estudi és explorar com aquests infants viuen l’acompanyament del psicomotricista i fins a quin punt la implicació d’aquest té un impacte positiu en el seu joc. S’utilitza una metodologia qualitativa a través de l’observació participant dels investigadors en sessions de psicomotricitat en grups d’infants de EI4 i EI5 de tres escoles diferents durant tres setmanes. Les sessions eren conduïdes per psicomotricistes de l’escola formats en una línia de psicomotricitat vivencial creada per Aucouturier i Lapierre. Les dades de l’observació s’han recollit en un registre narratiu i els comentaris dels infants s’han enregistrat en àudio. Posteriorment, s’ha fet una triangulació entre els comentaris verbals dels infants, les observacions de les actuacions dels infants i les dels psicomotricistes. Els resultats mostren que els infants són conscients de les oportunitats que els ofereixen les sessions de psicomotricitat, i destaquen la importància de la mirada de l’adult que els acompanya. Es conclou que l’acompanyament i la participació del psicomotricista en el joc dels infants es revela com un factor important per al bon funcionament de les sessions de psicomotricitat, per a l’enriquiment del joc i, sobretot, per al plaer del joc.
Els infants són els principals protagonistes de les sessions de psicomotricitat, però no s’han trobat gaires recerques sobre aquest tema. L’objectiu d’aquest estudi és explorar com aquests infants viuen l’acompanyament del psicomotricista i fins a quin punt la implicació d’aquest té un impacte positiu en el seu joc. S’utilitza una metodologia qualitativa a través de l’observació participant dels investigadors en sessions de psicomotricitat en grups d’infants de EI4 i EI5 de tres escoles diferents durant tres setmanes. Les sessions eren conduïdes per psicomotricistes de l’escola formats en una línia de psicomotricitat vivencial creada per Aucouturier i Lapierre. Les dades de l’observació s’han recollit en un registre narratiu i els comentaris dels infants s’han enregistrat en àudio. Posteriorment, s’ha fet una triangulació entre els comentaris verbals dels infants, les observacions de les actuacions dels infants i les dels psicomotricistes. Els resultats mostren que els infants són conscients de les oportunitats que els ofereixen les sessions de psicomotricitat, i destaquen la importància de la mirada de l’adult que els acompanya. Es conclou que l’acompanyament i la participació del psicomotricista en el joc dels infants es revela com un factor important per al bon funcionament de les sessions de psicomotricitat, per a l’enriquiment del joc i, sobretot, per al plaer del joc.