La clàusula de proximitat alimentària és introduïda amb assiduïtat en les diferents fases del procediment de contractació del sector públic, principalment com a criteri estratègic ambiental. Malgrat la seva utilització freqüent, aquesta clàusula planteja diverses dificultats jurídiques; a més de no existir una única definició de proximitat alimentària, aquesta corre el risc de ser il·legal si es configura com a criteri d'arrelament territorial. Amb ànim de contribuir a la transició ecològica del Dret agroalimentari, aquest treball analitza les diverses categories de proximitat alimentària utilitzades als plecs de contractació, considerant-ne l’eficàcia ambiental. L'objectiu primordial és dilucidar si la clàusula de proximitat alimentària pot ser jurídicament vàlida com a criteri estratègic ambiental en el règim jurídic de la contractació del sector públic.
La clàusula de proximitat alimentària és introduïda amb assiduïtat en les diferents fases del procediment de contractació del sector públic, principalment com a criteri estratègic ambiental. Malgrat la seva utilització freqüent, aquesta clàusula planteja diverses dificultats jurídiques; a més de no existir una única definició de proximitat alimentària, aquesta corre el risc de ser il·legal si es configura com a criteri d'arrelament territorial. Amb ànim de contribuir a la transició ecològica del Dret agroalimentari, aquest treball analitza les diverses categories de proximitat alimentària utilitzades als plecs de contractació, considerant-ne l’eficàcia ambiental. L'objectiu primordial és dilucidar si la clàusula de proximitat alimentària pot ser jurídicament vàlida com a criteri estratègic ambiental en el règim jurídic de la contractació del sector públic.