Influència de la gastrectomia tubular en direrents models experimentals d'obesitat: Implicacions metabòliques i hormonals.
Descripció:
Introduction: Bariatric surgery is the most effective treatment for patients who have morbid obesity and who comply with the criteria established to be eligible for treatment. Studies have shown that ghrelin is an important factor in regulating intake, and this has led to further studies into ghrelin levels and the various bariatric surgical techniques, because most grelin is synthesized in the gastric fundus. We should point out that sleeve gastrectomy involves the exeresis of almost the entire gastric fundus, which means that the ghrelin levels should theoretically be low after the intervention. Such good weight loss after sleeve gastrectomy may be partly due to the sudden decrease in ghrelin, which would clearly decrease intake. Sleeve gastrectomy and the metabolic implications of surgical intervention would be reflected in variations in the plasma levels of ghrelin, GLP-1, insulin and glycaemia, as well as changes in weight and calorie intake, which would depend on the physiopathological situations in which the surgical intervention takes place.These situations are: 1. Non-obese situations. 2. Exogenous obesity due to excessive calorie intake. 3. Genetically determined obesity. 4. Genetically determined obesity and type 2 diabetis mellitus.Aims: To analyse the effect of sleeve gastrectomy on weight for each experimental model. To analyse the effect of sleeve gastrectomy on intake volume for each experimental model and its relation to weight change. To analyse the effect of sleeve gastrectomy on glycaemia levels for each experimental model and its relation to weight change and intake volume. To analyse the effect of sleeve gastrectomy on levels of ghrelin, GLP-1 and plasma insulin for each experimental model.Methods: Sleeve gastrectomy in the various experimental mod Introducció: La cirurgia bariátrica és el tractament més eficaç pels pacients amb obesitat mòrbida i que compleixin els criteris establerts per a ser tributaris de tractament. Estudis que han demostrat que la grelina és un factor important en la regulació de la ingesta ha fet que s'hagin realitzat treballs que relacionessin els nivells de grelina i les diferents tècniques quirúrgiques bariàtriques, donat que la major part de grelina es sintetitza al fundus gàstric. En el cas de la gastrectomia tubular, hi ha una exèresi de quasi la totalitat del fundus gàstric, amb el que els nivells de grelina teòricament han d'estar baixos després de la intervenció. La pèrdua de pes tan bona després de la gastrectomia tubular pot ser deguda en part a la disminució brusca de la grelina, que faria disminuir la ingesta. La gastrectomia tubular i les implicacions metabòliques que la intervenció quirúrgica produiria, es veurien reflectides en les variacions en els nivells plasmàtics de Grelina, GLP-1, Insulina i Glucèmia, així com en els canvis ponderals i de la ingesta depenent de les situacions fisiopatològiques en les quals s'aplica la intervenció quirúrgica.Aquestes situacions són: 1.- Situació de no obesitat. 2.- Obesitat exògena degut a una excessiva ingesta calòrica. 3.- Obesitat determinada genèticament. 4.- Obesitat determinada genèticament i Diabetis Mellitus tipus 2.Objectius: Analitzar l'efecte de la gastrectomia tubular sobre el pes per a cada model experimental. Analitzar l'efecte de la gastrectomia tubular sobre el volum d'ingesta per cada model experimental i la seva relació amb els canvis ponderals. Analitzar l'efecte de la gastrectomia tubular sobre els nivells de glucèmia per cada model experimental i la seva relació amb els canvis ponderals i els volum d'ingesta