El vell concordat de 1953, negociat des de la necessitat urgent de reconeixement internacional de l’Espanya franquista, confirmava la profunda confessionalitat de l’Estat espanyol, que es definia en els Principios Fundamentales del Movimiento com una "Monarquia tradicional, catòlica, social y representativa". Aquest concordat amb la Santa Seu va ser presentat com la fi de l’aïllament internacional que patia el franquisme i, de fet, fou l’antesala dels acords bilaterals amb els Estats Units i de l’ingrés d’Espanya a la ONU. El tractat de 1953 no es pot considerar absolutament derogat.
El vell concordat de 1953, negociat des de la necessitat urgent de reconeixement internacional de l’Espanya franquista, confirmava la profunda confessionalitat de l’Estat espanyol, que es definia en els Principios Fundamentales del Movimiento com una "Monarquia tradicional, catòlica, social y representativa". Aquest concordat amb la Santa Seu va ser presentat com la fi de l’aïllament internacional que patia el franquisme i, de fet, fou l’antesala dels acords bilaterals amb els Estats Units i de l’ingrés d’Espanya a la ONU. El tractat de 1953 no es pot considerar absolutament derogat.
Església I Franquisme: De La Col·laboració Amb El Franquisme Al Seu Combat. 221-248
Fecha alta repositorio:
2023-11-11
Referència ítem seogns Normas de la APA:
Santiago Castellà Surribas (2017). Del concordat de 1953 als actuals acords concordataris: Una lectura des del Dret Internacional. En Angel Belzunegui Eraso, Josep Sánchez Cervelló, Alberto Reig Tapia. Església I Franquisme: De La Col·laboració Amb El Franquisme Al Seu Combat (pp. 221-248).