L'interès per la comunicació de riscos alimentaris ha augmentat notablement en els últims trenta anys. El motiu principal ha estat la necessitat de gestionar les diferents alarmes i crisis alimentàries que han succeït des del cas de les vaques boges a la meitat dels anys noranta. Tot i que les institucions han comprovat que la comunicació de risc és vital per a la gestió d'aquestes situacions, és molt difícil posar-la en pràctica de forma efectiva a causa dels múltiples factors que la componen. A més, des de fa uns anys, s'ha sumat la irrupció dels mitjans de comunicació social (social media) i els webs 2.0. Aquests nous canals tenen una sèrie d'implicacions que fan repensar les lògiques comunicatives de les institucions.
10.2436/20.3008.02.25 L'interès per la comunicació de riscos alimentaris ha augmentat notablement en els últims trenta anys. El motiu principal ha estat la necessitat de gestionar les diferents alarmes i crisis alimentàries que han succeït des del cas de les vaques boges a la meitat dels anys noranta. Tot i que les institucions han comprovat que la comunicació de risc és vital per a la gestió d'aquestes situacions, és molt difícil posar-la en pràctica de forma efectiva a causa dels múltiples factors que la componen. A més, des de fa uns anys, s'ha sumat la irrupció dels mitjans de comunicació social (social media) i els webs 2.0. Aquests nous canals tenen una sèrie d'implicacions que fan repensar les lògiques comunicatives de les institucions.
Coverage:
Anglès
Type:
Article info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Contributor:
Estudis de Comunicació Universitat Rovira i Virgili.