Data d'alta al repositori: 2020-02-07
Idioma: Català
Resum: Per què som les dones les que tenim menys oportunitats pel que fa a l'accés al món laboral? L'objectiu del meu treball de recerca era descobrir els motius que han afavorit l'augment de les diferències entre ambdós sexes, buscar respostes a les incògnites que anaven apareixent: realment s'ha evolucionat tant? Quina és la situació en què es troba, actualment, la dona? No cal analitzar aquesta realitat globalment per evidenciar que homes i dones no són tractats iguals. Costums de la vida quotidiana ens porten a afirmar que predomina el gènere per damunt de les persones, cosa que mostra una forma d'actuar allunyada dels valors d'igualtat: a casa despara la taula la dona, els bombers són més homes que dones, en les direccions de les empreses hi predominen homes i, a més, són elles les que cobren menys salari per feina d'igual valor. Una llarga enumeració d'accions i situacions sense fi que fan evident una realitat: no som considerats iguals . Aquesta realitat ens obliga a continuar reivindicant cada vegada amb més força la igualtat d'oportunitats en l'accés als àmbits públics, al mercat laboral i als òrgans de presa de decisió. Si bé és cert que, a poc a poc, el món comença a canviar i a deixar pas a les dones, que s'han incorporat progressivament a tots els àmbits de la vida pública i econòmica, però encara queda molt camí per recórrer. Vaig voler iniciar el meu treball fent un retrat sobre el passat de les dones, i per això vaig utilitzar com a referència la vida de la meva besàvia, de la meva àvia i de la meva mare. Totes tres tenien en comú el seu esperit lluitador i valent. El cos de la meva recerca es va basar en les aportacions de les entrevistes que vaig fer a dos tipus de dones, aquelles que tenen treballs tradicionalment masculins, com és el cas d'una bombera, una conductora d'autobús o una pagesa, i a d'altres que ocupen llocs de responsabilitat en la seva feina, com ara la tinent alcalde de l'Ajuntament de Tarragona o la cap de la UCI a l'Hospital Joan XXIII. Com a anècdota, vull afegir que, quan plantejava les entrevistes que havia de fer a les diferents dones, pensava que les seves respostes serien poc elaborades, de qualsevol manera, però, tot al contrari, aquelles qüestions els interessaven i s'hi van involucrar molt. En vaig fer 14 i vaig viatjar, fins i tot, a Navarra per parlar amb una pagesa, i amb la bombera que vaig entrevistar vam donar una volta en el seu camió. I és que la principal causa que impedeix a la dona arribar a llocs de responsabilitat i trencar l'anomenat sostre de vidre –metàfora que s'utilitza per explicar per què, tot i reunir totes les condicions exigides, les dones no arribem a llocs de poder– és la conciliació laboral i familiar. El resultat condueix moltes dones a renunciar a ocupar alts càrrecs o retardar l'edat de tenir fills. Per referir-se a l'estructura actual del món laboral de la dona, l'autora del llibre Dona i treball , Anna López Puig, fixa el terme “piràmide de Keops” i explica que, si féssim una fotografia gegant del mercat laboral actual, veuríem una enorme piràmide en què la base està formada per exèrcits de dones treballadores, i a mesura que anem pujant hi ha més i més homes. Dalt de tot només hi ha vestuari d'homes, dominat pel negre i el gris. La piràmide és plena d'exèrcits de formigues que són <<auxiliars>> i <<assistentes>>. Les dones, tot i que estan més ben preparades que mai en la història, tenen l'anomenat sostre de vidre que no les deixa pujar als llocs d'alta responsabilitat i de presa de decisions. L'única lectura positiva és que la feina feta amb un objectiu comú, la igualtat, és impressionant: es treballa i es lluita per reivindicar els drets de la dona. Institucions i associacions vetllen per la igualtat de sexes i, dia a dia, continuen en la lluita d'una societat més justa, més igualitària. Tots els avenços que s'han fet a través d'imposicions i iniciatives legals coaccionen i influeixen persones i institucions a adaptar-se a les evolucions d'igualtat. Les circumstàncies han fet guanyar el protagonisme a les dones en el panorama social i s'ha aconseguit que, en molts sentits, les dones s'equiparessin als seus companys masculins. La llei d'igualtat demostra que les institucions tenen el propòsit legal i oficial d'eradicar la desigualtat, però el fet que aquestes siguin necessàries també evidencia que encara queda molt per fer, ja que les diferències de gènere encara són vigents i són moltes. Les conclusions són contradictòries: en comparació amb la situació de les dones de dos segles ençà, és evident que s'ha produït una evolució positiva; ara bé, pregunta què en pensa d'aquest progrés a qualsevol dona discriminada pel salari... Així doncs, depèn de nosaltres, està en les nostres mans canviar aquesta realitat, perquè els oficis no són d'homes ni de dones, són de les persones.
URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202016-17/material/16cap01.pdf
Títol en la llengua original: Les dones en un món d'homes: integració laboral, desigualtats i reptes
curs acadèmic: 2015-2016
Estudiant: Jiménez-Castillejo Pérez, Cristina
Sèrie: Premi Maria Helena Maseras