Data d'alta al repositori: 2020-02-07
Idioma: Català
Resum: L'amor als contes va sorgir arran de la curiositat que sentia al veure com canviava l'actitud dels nens davant la lectura d'un conte. Aquest plantejament em va portar a fer-me preguntes com: "Quins valors hi ha en els contes?" "Són adequats per ensenyar què és l'amor als nens?" "Mostren una visió realista o idealitzada?", etc. Em vaig centrar en recopilar una sèrie de contes infantils populars, l'elecció dels quals va ser personal, tot i que vaig prioritzar els que tenien en comú el factor de "l'amor", i vaig intentar que cadascun tingués un tipus d'amor diferent. Els contes escollits van ser: La Ventafocs , La rateta que escombrava l'escaleta , La Bella i la Bèstia , La Sireneta , Pinotxo i El geperut de Notre Dame. Posteriorment, vaig analitzar els contes un a un: quin és el tipus d'amor que hi apareix, és realista o idealitzat, conten el factor de "l'odi", com són els personatges i el seu comportament i els valors que ensenyen. Veient les actituds dels personatges, vaig poder distingir-los en principals o secundaris, protagonistes o antagonistes i, gràcies a Introducció a l'etnopoètica, de Carme Oriol Carazo, també va ser possible veure en alguns relats els personatges donants. Aquests darrers són els que posen proves i donen un premi a un altre personatge o el castiguen tenint en compte si han superat les proves o no, que, gairebé sempre, tenen una moralitat o una lliçó. Un exemple de personatge donant apareix en el conte Pinotxo. En aquest és una fada qui està constantment provant el ninot de fusta, i el premia o el sanciona depenent de les seves accions. Després d'haver analitzat els contes, vaig escollir un grup reduït de sis nenes i nens de diferents edats, als quals ja tenia tractats, i els vaig anar llegint els contes, fent entrevistes i fent-los dibuixar el que més els havia agradat del relat. Això em va ser útil per veure amb quina anècdota s'havien quedat i per veure com s'imaginaven els personatges, amb quins trets els dibuixaven... Les entrevistes consistien en fer preguntes espontànies i naturals perquè els infants no se sentissin incòmodes i poguessin reflexionar amb mi. Aquestes tenien l'objectiu d'observar els seus punts de vista i les seves inquietuds envers els contes. Vaig poder enfocar d'aquesta manera les entrevistes gràcies a la lectura de Psicoanálisis de los cuentos de hadas, de Bruno Bettelheim, on s'explica i s'ajuda a entendre de quina forma els nens entenen els contes de fades i dona alguns consells als pares sobre com han de ser les lectures: no s'ha de pressionar un nen per fer que li agradi un conte si no és del seu gust; potser, en aquell moment, no se sent identificat amb la història. Bettelheim explica que els nens estan còmodes si és un dels pares que els llegeix els contes, per això vaig escollir nens que ja em coneixien des de molt petits i que sabia que estarien a gust amb mi. També em va ajudar a decidir com fer les entrevistes el fet que el psicòleg, Bettelheim, aconsella que els nens no s'adonin que els estem fent preguntes. Ha de ser una conversa fluïda i sense guió, i hem d'intentar no posar-nos en les seves reflexions i formular preguntes més neutres. Els vaig preguntar què era l'amor i què era l'odi, i van veure que eren conceptes completament oposats i que un sentiment era bo i l'altre no. A continuació de les seves definicions, em donaven una sèrie d'exemples per explicar-me millor el que pensaven. Aquí en deixo dos: el Pau i l'Anna, dos germans, m'argumentaven que se sap quan estàs enamorat perquè t'entren com unes pessigolles a la panxa, i la Gemma compara l'odi amb el formatge, perquè diu que no li agrada gens. Pel que fa als contes, La Ventafocs va ser el primer que vaig analitzar. Té el personatge protagonista que és bo, la Ventafocs, i les antagonistes que són les seves germanastres. Aquest conte mostra una noia que aguanta totes les impertinències que pot i que, tot i el que pateix, es continua mostrant amable i bona amb qui l'envolta, incloses les seves germanastres. El que predomina en ella és la bondat i la paciència, mentre que a les altres les mouen l'enveja i la cobdícia. L'amor d'aquest conte és completament immediat i idealitzat, els protagonistes s'enamoren havent-se vist només un cop. La rateta que escombrava l'escaleta és un conte més difícil per als nens, ja que el personatge principal és molt arrogant i presumit. Alguns nens defensen la rateta i d'altres s'adonen que el seu comportament és inadequat. Aquí l'amor torna a ser idealitzat i superficial, i en aquest cas es veu com la rateta, que es deixa emportar per les aparences, s'emporta un desengany. La Bella i la Bèstia és molt semblant a La Ventafocs quant al tema de l'odi que li tenen les seves germanes, En aquest conte, però, l'amor entre els protagonistes és vertader i honest i, a més a més, ensenya una moralitat: cal conèixer les persones i no jutjar-les pel seu exterior. La Sireneta mostra un conte també totalment idealitzat, i això, des del principi, li porta problemes: la noia decideix deixar enrere la seva vida per anar a conèixer un noi del qual s'ha enamorat a primera vista. Pinotxo és un relat principalment moralitzant. La seva importància rau en l'evolució que fa el ninot de fusta al llarg de la història, el que fa que acabi convertint-se en una persona millor. La fada blava hi té molt a veure. L'amor és paternal. Es veu com el seu pare fa tot tipus de sacrificis per estar amb el seu fill, i finalment en Pinotxo aprèn a valorar-ho. El geperut de Notre Dame té molt d'odi present, ja que el protagonista és rebutjat per molta gent, tot i que, finalment, el poble s'adona de la seva bellesa interior. L'amor, en aquest conte, és propi, com s'estima a ell mateix el geperut, i també apareix el fort amor que aquest sent envers un altre personatge. Com a conclusió, es pot dir que en aquest treball he obtingut resultats que potser no m'esperava. M'ha sorprès trobar-me amb nens que s'adonen que els contes, potser, no són tan realistes com haurien de ser; he vist que els prejudicis sí que formen part de les nostres vides, encara que, de vegades, no sigui de manera conscient, i que la majoria dels contes d'aquelles èpoques, com amb els que havia estat treballant, ensenyen rols i estereotips per a nois i noies, tot i que no hauria de ser així i hi hauria d'haver una conscienciació de tothom per fer un canvi.
URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202016-17/material/17c06.htm
Títol en la llengua original: L'amor als contes
curs acadèmic: 2016-2017
Estudiant: Comí Ferré, Íngrid
Sèrie: Premi Maria Josepa Massanés
Repositori URV