Treballs de recerca de batxillerat (Premis del Consell Social)> 2016-2017

Aproximació a l'exili republicà: el cas del Mexique

  • Dades identificatives

    Identificador: DOC:143
    Autors:
    Hernández Segovia, Óscar
  • Altres:

    Data d'alta al repositori: 2020-02-10
    Idioma: Català
    Resum: Els meus companys de classe de 2n de batxillerat, o, fins i tot, qualsevol amic o amiga a qui explicava que estava fent un TDR d'història, i que l'estava fent sobre l'exili republicà, no es reien de mi (o això és el que vull pensar), però és veritat que em miraven d'una manera un tant estranya. Ni tan sols jo estava segur de voler fer un TDR sobre aquest tema. Quan vam decidir amb la meva tutora que aquest seria el tema del meu treball no estava convençut pel simple fet que mai no n'havia sentit a parlar gaire. Al principi em va costar molt entrar en el context de l'exili republicà, però, d'ençà que em vaig situar i vaig començar a avançar a bon ritme, el tema em va entusiasmar i em va captivar. I em va captivar fins a tal punt que, quan vaig posar punt i final al meu TDR, vaig tenir clar que l'exili republicà és un dels episodis més rellevants de la història del nostre país, i un d'aquells que mai no hem de deixar que mori del tot. El meu TDR consta de dues parts: una de teòrica i una altra de pràctica. En la part teòrica hi vaig tractar aquells temes que, juntament amb la meva tutora Cinta Margalef, vam considerar més importants, com van ser els primers exilis que es van produir encara durant la Guerra Civil, quin va ser el paper d'alguns refugiats espanyols en la resistència francesa davant els nazis, el cas de molts exiliats espanyols que van anar a parar a camps d'extermini alemanys, quins van ser els principals organismes que van oferir ajuda als refugiats, i, fins i tot, quins van ser els vaixells més importants de l'exili republicà. Crec que mai no hi tornarà a haver una generació d'espanyols com la que van constituir els refugiats republicans espanyols. Uns refugiats que van lluitar aquí, a Espanya, contra el franquisme, sense descans, i que, quan arribaren a França, van voler continuar lluitant, aquest cop contra el nazisme. Fins al punt que molts d'ells van ser capturats i enviats a camps d'extermini alemanys. I allà, als camps d'extermini alemanys, els espanyols van ser un dels grups més vius, un dels grups més forts, els que més ajudaven a la resta de presoners, els que més boicotejaven o intentaven boicotejar els nazis i els que més van voler resistir. I, en parlar de refugiats republicans espanyols, parlo d'homes i de dones. Perquè la feina dels homes va ser molta i molt important, però la de les dones no va ser menys; potser sí que menys vista, però, potser, també, més important. En la segona part, la pràctica, que és la que constitueix la recerca pròpiament dita, em vaig servir d'una font primària que vam trobar a Internet, que consisteix en una llista d'aproximadament mil persones, mil passatgers, que van viatjar a bord d'un vaixell francès anomenat Mexique en direcció a Mèxic, a l'exili. En aquesta llista no només vaig trobar el nom de cadascun dels passatgers, sinó també una determinada informació personal de cadascun d'ells. Gràcies a la consulta que vaig dur a terme d'aquestes, aproximadament, mil fitxes, vaig poder elaborar uns gràfics que em van permetre establir un perfil general del refugiat espanyol, que va ser, sobretot, d'un home d'entre 20 i 40 anys, provinent de Catalunya, Andalusia i Madrid (en aquest ordre), afiliat a algun partit polític d'esquerres i també a alguna central sindical, i que va exercir alguna mena de càrrec durant la Guerra Civil. D'altra banda, vaig treballar, tot i que en menor rellevància, amb un diari que vaig trobar també a Internet, que s'escrivia dins el vaixell i que narrava el dia a dia dels passatgers durant el viatge. S'organitzaven activitats de tot tipus, des de conferències sobre una gran diversitat de temes fins a activitats totalment lúdiques relacionades amb jocs de cartes, música, etc. M'agradaria deixar clar que, per a mi, haver treballat l'exili republicà va suposar una gran satisfacció, però, a la vegada, un gran compromís i molt de respecte. Respecte, primerament, cap a ells, refugiats i refugiades, i respecte cap a tots els autors de bibliografia sobre l'exili i respecte cap a totes aquelles persones que, en algun moment de la seva vida, s'hagin interessat per aquest tema. A l'inici d'aquesta breu presentació he dit que no hem de deixar que l'exili republicà mori del tot. Penso això perquè, a mi, a dia d'avui, no em passa pel cap la idea d'haver de fugir de casa meva, d'haver d'abandonar-ho absolutament tot, per culpa d'una repressió o persecució del tipus que sigui. I, com passa amb la major part d'episodis de la història, només sabent que va passar, evitarem que torni a succeir.
    URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202016-17/material/17c07.htm
    Títol en la llengua original: Aproximació a l'exili republicà: el cas del Mexique
    curs acadèmic: 2016-2017
    Estudiant: Hernández Segovia, Óscar
    Sèrie: Premi Maria Josepa Massanés