Data d'alta al repositori: 2020-02-10
Idioma: Català
Resum: Una alimentació correcta és important per tenir una bona salut. Menjar aliments sans i en les mesures correctes pot evitar malalties i ajudar a tenir una bona qualitat de vida. Tot i fer una dieta sana i aparentment equilibrada, no sempre sabem el que mengem. Cada vegada que ingerim un aliment, també podem ingerir una gran quantitat de contaminants. El peix és un dels principals components de la dieta mediterrània. El peix té unes grans propietats nutricionals, especialment com a font d'àcids grassos essencials omega-3, vitamines (B, A, D i E) i minerals (ferro, zinc, iode, sodi, fòsfor, seleni, etc.). Malgrat els molts beneficis per a la salut, s'ha demostrat en diversos estudis que el peix també és una gran font de contaminants químics. La presència de contaminants químics en els aliments marins depèn de la localització geogràfica, l'espècie, l'edat, la grandària del peix i la seva posició en la cadena alimentària. Existeixen molts tipus de contaminants químics, però n'hi ha molts que la legislació encara no considera. Aquests són els anomenats contaminats emergents, que es troben també en el peix i el marisc. Com a contaminants emergents també es poden incloure compostos identificats prèviament, per als quals hi ha nivells màxims establerts, però que necessiten revisió a causa de noves informacions sobre els seus perills per a la salut. Per aquests motius, aquest treball se centra en la ingesta de contaminats químics emergents a causa del consum de peix i marisc. D'altra banda, es compara la ingesta de contaminants químics emergents en diferents grups d'edat, donat que una dieta nutricionalment saludable i equilibrada no ens n'evita la ingesta. En la nostra societat, els hàbits alimentaris i el consum de peix canvien en funció de l'edat. Probablement, tant la quantitat com la diversitat dels aliments varien en els diferents grups generacionals, i això pot condicionar la ingesta de contaminants. Aquest treball té com a objectiu general estudiar si el canvi generacional implica variacions en els hàbits de consum de peix i marisc que condicionen la ingesta de contaminants químics emergents. Per aquest motiu s'estudien en un grup de la població les variables següents: els hàbits de consum de peix i marisc en diferents grups d'edat i de sexe; la preocupació de la població respecte als contaminants químics presents en la dieta i els perills que comporten per a la salut; el coneixement que té la població de diferents contaminants químics emergents presents en el peix i el marisc; la ingesta de contaminants químics emergents, i la relació amb els hàbits de consum de peix i marisc. A més, es valora si la ingesta de contaminants químics emergents a causa del consum de peix i marisc supera els valors màxims tolerables recomanats. Per assolir els objectius exposats, és necessari obtenir informació dels hàbits de consum de peix i marisc en diferents grups generacionals (joves, adults i adults >54 anys), i disposar de l'eina que permeti calcular la ingesta d'aquests contaminants. Per aquest motiu, es va fer una enquesta de consum i es va utilitzar l'aplicació FishChoice per calcular la ingesta de contaminants. Els hàbits de consum es van obtenir a través d'una enquesta individual elaborada amb l'eina informàtica Google Formularis i distribuïda a través de correu electrònic i de l'aplicació WhatsApp. L'enquesta inclou tres apartats: informació general sociodemogràfica, qüestionari de freqüència de consum, i valoració de la preocupació i el coneixement dels contaminants químics en la dieta. La informació recollida en l'enquesta es va processar de manera anònima amb el programa informàtic Microsoft Office Excel 2013. La ingesta setmanal de contaminants químics emergents en els grups d'estudi es va calcular amb l'aplicació informàtica FishChoice ( http://www.fishchoice.eu ), desenvolupada per investigadors del grup de recerca Tecnatox de la Universitat Rovira i Virgili. L'anàlisi estadística de les dades es va fer amb el programa SPSS 15.0 per a Windows. Els contaminants químics emergents considerats en l'aplicació inclouen: elements tòxics com l'arsènic inorgànic i el metilmercuri, diferents compostos declarats disruptors endocrins, alguns productes farmacèutics i de cura personal, hidrocarburs aromàtics policíclics i compostos retardants de flama. Un cop es van tenir totes les dades, es van analitzar els resultats i se'n van extreure les conclusions següents: El consum de peix i marisc de la població estudiada és elevat en relació amb el consum a les llars de Catalunya. El lluç és el producte més consumit (9,7% del consum total de peix i marisc), seguit del salmó (6,9%) i la sèpia (6,9%). El consum de peix i marisc en homes i dones és similar en la població estudiada, només hi ha diferències en el consum de tonyina, que és superior en els homes. El consum de sardina en llauna, tonyina en llauna, cloïsses, bacallà sec, sèpia, lluç, verat, rap, musclos, pop, salmó, sardina, llobarro, orada, gambes i llagostins, llenguado i calamar és més elevat a mesura que augmenta l'edat de les tres generacions estudiades. Els joves mostren menys coneixement, conscienciació i preocupació sobre els contaminants en la dieta i els perills que aquests comporten en la salut. Els adults en tenen més coneixement i, a la vegada, demostren més preocupació per aquests aspectes. Els contaminants químics emergents són poc coneguts per tota la població estudiada. Encara que el consum de peix i marisc en els homes i en les dones és similar, el menor pes corporal de les dones fa que la ingesta de contaminants, expressada en funció del pes corporal, sigui més elevada en aquestes. Concretament, aquest fet es produeix en elements tòxics (arsènic inorgànic i metilmercuri), compost perfluorat PFNA, fragàncies (galaxolide i tonalide), conservant metilparabèn, medicament venlafaxina, filtres UV (4-MBC, benzofenona-1, benzofenona-3, EHMC, EHS i IAMC) i retardants de flama (HBCD, PBDE 99 i PBDE 47). La ingesta de bisfenol A, compostos perfluorats (PFOS, PFUnA i PFOA), hidrocarburs aromàtics policíclics, conservant triclosan i retardants de flama (HBCD i PBDE 47) és més elevada a mesura que augmenta l'edat de les tres generacions estudiades, tant en els homes com en les dones. La ingesta d'elements tòxics (arsènic inorgànic i metilmercuri), compost perfluorat PFNA, fragàncies (galaxolide i tonalide), conservant metilparabèn, medicament venlafaxina, filtres UV (4-MBC, benzofenona-1, benzofenona-3, EHMC, EHS i IAMC) i retardants de flama (PBDE 99 i TBBPA) és més elevada a mesura que augmenta l'edat de les tres generacions estudiades, només en les dones. Els nivells d'ingesta de la majoria de contaminants químics emergents estudiats a causa del consum de peix i marisc encara estan molt lluny d'arribar als valors màxims tolerables recomanats. El metilmercuri és l'únic que supera, en els adults, el valor màxim tolerable recomanat. El control de la seva ingesta es pot dur a terme amb aplicacions com FishChoice, que poden ser molt útils per calcular la ingesta de contaminants i regular el consum de peix i marisc individualment a la població.
URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202016-17/material/17cap12.pdf
Títol en la llengua original: Ingesta de contaminants químics emergents pel consum de peix i marisc
curs acadèmic: 2016-2017
Estudiant: Clivillé Cabré, Pol
Sèrie: Premi Rafael Battestini
Repositori URV