Títol en diferents idiomes: Patien el que menjaven
Centre: Institut Joan Puig i Ferrater (La Selva del Camp)
Idioma: Català
Col·lecció: Treballs de Recerca de Batxillerat
Estudiant: Martínez Teruel, María
Sèrie: Premi Consell Social URV
Data d'alta al repositori: 2016-11-25
Resum: PATIEN EL QUE MENJAVEN «?Hem de menjar les pells? ?N'hi ha que no tenen ni pells ni patates; tu tens pell i patata i s'ha d'aprofitar tot.» Pilar Calero, la meva iaia A tots ens han explicat que la Guerra Civil Espanyola va ser dura de viure, que es va patir molt i es va passar gana, però, i la postguerra? Què menjava la gent de la postguerra? A quines malalties s'havien d'afrontar? Aquestes van ser les primeres preguntes que em vaig plantejar quan em va tocar pensar quin era el tema que havia de tractar en el meu treball de recerca. Tenia molt clar que s'havia de centrar en la Selva del Camp, perquè és el poble que m'ha vist créixer, i que havia de relacionar la medicina i la nutrició. A més a més, m'interessava que hi hagués una recerca al darrere i pogués aprendre, més enllà de les qüestions acadèmiques, aspectes de tipus metodològic. Amb tot això decidit, vaig plantejar-me l'objectiu: fer una recerca que relacionés l'estatus socioeconòmic, els problemes nutricionals i les patologies associades a aquestes mancances que va patir la població de la Selva del Camp durant la primera postguerra, exactament, entre els anys 1939 i 1943. Calia que la informació fos fiable, per la qual cosa necessitava fer una recerca sobre documents escrits (partides de defunció, informes mèdics, registres de matrícules industrials, etc.) que havien de prevaldre sobre la memòria oral, atès que prové de gent d'edat avançada que ha de rememorar fets de fa setanta anys o més. No obstant això, l'obtenció d'aquesta informació escrita va ser problemàtica des del principi, ja que era escassa i no se'n podien treure moltes conclusions rellevants. Vaig visitar, en el següent ordre: l'Arxiu del Jutjat de Pau de la Selva del Camp, l'Arxiu Municipal de la Selva del Camp, l'Arxiu Històric Municipal de la Selva del Camp i l'Arxiu Municipal de Reus. A més, em vaig posar en contacte amb el Museu d'Història de Catalunya i amb l'Hospital Sant Joan de Reus. Tanmateix, com ja he dit, la recerca no va ser gaire efectiva i, per tant, el treball havia de canviar una mica de rumb a causa de la baixa fiabilitat dels testimonis. Això va suposar que em replantegés si valia la pena continuar amb el treball o modificar-lo i que agrupés un rang de població més gran, d'on era més segur que obtindria informació en llibres i estudis sobre la temàtica. No obstant això, la part més atractiva de la recerca era el treball de camp i el lloc, és a dir, el meu poble. És per això que, finalment, vaig decidir continuar amb el mateix objectiu, basant-me en vint-i-dues fonts orals i la pobra documentació que havia obtingut dels diversos arxius. Així doncs, després de realitzar tot el treball, he de dir que no em va resultar gaire difícil redactar les conclusions, ja que a mesura que anava fent el treball ja es veia per on anava el fil: els selvatans solien ser propietaris de petits terrenys o treballadors, fet que els va permetre tirar endavant i passar la postguerra sense gaires mancances i, sobretot, sense fam. Aquest motiu, va ser el causant que no hi hagués una forta relació entre les malalties que patien, la seva alimentació i l'estat socioeconòmic. Per acabar, malgrat que vaig destinar moltes hores a aquest treball, crec que va valdre la pena, ja que em va permetre ampliar els meus coneixements sobre els temes tractats, sobretot endinsar-me en la recerca de documentació escrita, i valorar la importància de la memòria oral.
URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202014-15/material/14cap08/14c08.htm
Títol en la llengua original: Patien el que menjaven
Ensenyament(s): Batxillerat
Director del projecte: Roca Marsà, Germà
curs acadèmic: 2013-2014
Repositori URV