Data d'alta al repositori: 2023-01-26
Idioma: cat
Resum: Una classe de dansa aborda conceptes com el manteniment l’equilibri, el control de la velocitat de gir, la realització de piruetes, el control de l’altura del salt o l’ús dels braços en els diferents exercicis i moviments, entre molts d’altres.” Quan la ciència es posa a estudiar la dansa, en realitat el que està fent és estudiar com un ballarí o ballarina és capaç d’unir-se a la naturalesa per crear moviments únics. De fet, qualsevol ballarí aplica la ciència de manera intuïtiva, només que si aquest tipus d’operacions es realitzessin de manera racionalitzada, els resultats potser arribarien a ser millors. Ni que aquesta connexió entre vida quotidiana i ciència sembli invisibilitzada, tot està connectat. Un cop entenem això, potser mostrarem millor el que volem produir artísticament. Així doncs, en primer lloc he fet un estudi dels aspectes de la física mecànica newtoniana, en els apartats de cinemàtica, estàtica i dinàmica, fent especial atenció en les tres lleis de Newton i la relació que tenen amb la dansa. El moviment de la ballarina queda explicat, entre d’altres, per la suma d’aquests tres apartats. Seguidament faig la recerca i la consegüent recopilació de dades i informació prèvies sobre el món de la dansa clàssica i un petit resum de la seva història. Un cop finalitzada aquesta cerca, i ja en la part pràctica, caso la dansa i la física, fent jo mateixa de model, per demostrar que totes dues disciplines estan estretament relacionades, i que aplicant els conceptes de la física pots millorar la tècnica del clàssic. Concretament, analitzo els moviments que, com a ballarina, realitzo, i la forma en què es connecten per donar lloc a les diferents figures de dansa, concretament el grand jeté (pas que llança), objecte d’estudi d’aquest treball de recerca. També he recollit dues entrevistes dirigides a experts en els dos camps estudiats, la dansa i la física, per esbrinar la seva opinió i què hi ha de cert darrere d’aquests objectius. Les fonts consultades han estat de dos tipus. D’una banda, fonts bibliogràfiques (llibres sobre aquestes matèries) i webgràfiques (amb informació específica tant en textos com en imatges), d’on he obtingut informació sobre els conceptes de la física i la història i evolució de la dansa. El mètode de treball ha consistit en l’elaboració d’un esquema previ, en la cerca d’informació en fonts de diferents tipus seguint aquest esquema, en el buidatge i classificació de les dades obtingudes i, per confirmar-ne la validesa, he procurat contrastar-la consultant diverses fonts i duent a terme els visionaments per seguir el procés de la millora de la tècnica.
Títol en la llengua original: El Grand Jeté i Newton, una bona parella de ball?
Director del projecte: Núria Méndez Civit
curs acadèmic: 2020-2021
Estudiant: Berta Llauradó Moyano
Sèrie: Premi Eduard Saavedra
Repositori URV