Títol en diferents idiomes: TDH. Un trouble au coeur de la famille
Data d'alta al repositori: 2016-11-28
Idioma: Francès
Resum: Aquest nen és esgotador, turbulent; està massa excitat... Quantes vegades hem sentit aquesta reflexió de pares o professors exasperats pel comportament d'alguns nens que qualifiquen sovint de «mal educats»? Hauríem de saber que aquest nen podria ser hiperactiu. Fa uns anys molt poca gent havia sentit a parlar del TDAH i últimament aquestes sigles se'ns han fet molt quotidianes. No és cert que gairebé tots els nens i nenes tinguin TDAH, però sí que ho és que cada vegada es diagnostiquen més infants amb aquest trastorn i que molts adults el tenen i no ho saben. Sovint aquest trastorn es detecta en l'àmbit educatiu i existeixen molts treballs dirigits a canalitzar l'excés d'energia o la manca d'atenció del nen TDAH a l'aula. Preocupada per un cas del meu entorn, em va semblar que era indispensable analitzar, també, de quina manera incidia en l'àmbit familiar el fet de conviure amb un nen amb TDAH. Vaig decidir, doncs, centrar el meu treball de recerca en el TDAH i, més concretament, en els efectes que aquest trastorn produeix en les famílies en què un nen o més han estat diagnosticats amb aquest trastorn. El TDAH no afecta els nens o la persona diagnosticada, és sobretot la gent del seu entorn que s'hi veu implicada. Els principals objectius que em vaig proposar assolir van ser els següents: Arribar a conèixer i comprendre més profundament el TDAH. Comparar la situació en diferents famílies afectades. Arribar a fer connexions entre el que diuen els experts i els resultats del meu treball. Suggerir possibles millores per a les famílies. Tot i que es parla molt d'aquest tema, em vaig adonar de seguida que primer calia informar-me exhaustivament sobre aquest trastorn i desfer alguns mites que l'envolten. Vaig saber què volien dir exactament les sigles: trastorn de dèficit d'atenció i/o hiperactivitat. Els símptomes característics són la inatenció, la hiperactivitat i la impulsivitat. A diferència de la inatenció, la hiperactivitat i la impulsivitat poden no pronunciar-se i és per això que, aleshores, parlaríem d'un diagnòstic de trastorn amb dèficit d'atenció (TDA). A l'hora d'elaborar la part pràctica, tenia pressa per dur a terme el meu treball de camp a través d'entrevistes a les famílies, però em vaig adonar ràpidament que no sabia exactament com abordar el tema i com tractar les famílies que, generosament, m'explicarien les seves experiències. És per això que, després d'haver elaborat una enquesta molt àmplia, em vaig adreçar a especialistes que em van orientar per enfocar les preguntes i per saber com actuar en relació amb les persones que entrevistaria. Després d'aquest previ i laboriós treball amb psicòlegs de Catalunya i Espanya, i també amb una professora especialista en neuropsicologia de la Universitat de Laval, al Canadà, vaig acabar el meu qüestionari de recerca. Una vegada realitzades les entrevistes a famílies del meu entorn (que de vegades no volien explicar la seva experiència), em vaig posar en contacte amb APYDA, una associació de pares i mares de Tarragona amb nens que tenen TDAH. Vaig assistir a tallers i a conferències, i vaig contactar amb les famílies que serien objecte del meu estudi. En total, vaig realitzar 25 entrevistes que aborden diversos temes que vaig classificar per tal d'analitzar-los en les millors condicions i donar àmplia resposta al meu treball: el diagnòstic, l'anamnesi, el tractament, la vida quotidiana del nen o, fins i tot, altres qüestions com el sistema de prestacions econòmiques i socials per a aquestes famílies. A l'hora d'analitzar els resultats, vaig reunir les 25 preguntes i per a cada una, vaig agrupar les diferents respostes. L'objectiu era poder establir un sistema de classificació en una taula. Per exemple, vaig preguntar a les famílies si el seu fill amb TDAH presentava algun altre trastorn associat. El 36% dels nens tenien un altre trastorn associat: dislèxia o trastorns alimentaris com l'anorèxia. En aquests casos, es tractava de nens amb un diagnòstic greu. Per acabar, vaig voler posar el meu granet de sorra en l'ajuda que mereixen aquestes famílies que han de seguir un model de vida adaptat a l'infant. Amb l'ajut d'una de les psicòlogues amb qui vaig estar en contacte durant la meva recerca, vaig elaborar unes pautes per tal d'ajudar les famílies de nens amb TDAH en la seva vida quotidiana. Vaig agrupar aquests consells en quatre parts: Pautes a seguir durant els primers anys del nen/nena Pautes a seguir en els primers anys d'escolaritat Pautes per ajudar el nen Pautes per aplicar a casa Un exemple de consell és que els pares creïn una programació d'èxits aconseguits. Es marcaran aquelles coses positives que el nen faci de tal manera que ell pugui veure el que a poc a poc va aconseguint. Aquest sistema també es pot aplicar a l'escola amb els mestres. Per concloure, vull dir que arribar a aconseguir reunir 25 famílies va ser, amb diferència, la part més difícil de la meva feina. Cal saber que, sovint, les famílies no arriben a viure el TDAH gaire positivament, ja sigui per un diagnòstic sever o per la situació familiar. Vaig haver de tenir-ho molt present en tot moment. Vaig ser molt afortunada de poder comptar amb l'ajuda de la gent del meu voltant que van sol·licitar la participació de famílies. Considero que el TDAH és un trastorn que ha de ser estudiat més enllà d'una base teòrica, ja que un s'ha d'enfrontar a situacions reals per relacionar les idees i arribar a entendre'l. Aquest treball m'ha permès desenvolupar un coneixement molt més ampli sobre aquest trastorn que, des de fa diversos anys, va aparèixer en la meva família. Pel que correspon a la meva feina personal feta, és una experiència que em va enfortir enormement com a persona i que m'ha impregnat d'una mirada molt diferent d'aquella amb la qual vaig començar el treball. Aquest aprenentatge em va fascinar des del principi fins al final i, en alguns moments, la meva recerca va anar més enllà del que el treball acadèmic em demanava. Finalment, voldria dir que s'hauria de tenir en compte que aquest trastorn afecta éssers humans que, simplement, tenen una manera diferent d'entendre el món. «El primer enemic a combatre és dins d'un mateix. Sovint és l'únic.» (Cristine Orban)
Col·lecció: Treballs de Recerca Batxillerat
URL: https://www.youtube.com/watch?v=N9CFc2WiRQE&list=PL8yyYJSAXdwkynJW1xGW93Vjr3A1wNKFT&index=8
http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202014-15/material/15cap06/15c06.htm
Títol en la llengua original: TDH. Un trouble au coeur de la famille
Ensenyament(s): Batxillerat
curs acadèmic: 2014-2015
Estudiant: García Cortés, Sara
Sèrie: Premi Consell Social URV
Repositori URV