Títol en diferents idiomes: Indagatio per negotia ilerdae
Centre: Institut Andreu Nin (El Vendrell)
Idioma: Català
Col·lecció: Treballs de Recerca de Batxillerat
Estudiant: Pascual Fernández, Alba
Sèrie: Premi Consell Social URV
Data d'alta al repositori: 2016-11-29
Resum: De ben segur que tothom algun cop ha escoltat a dir que les llengües clàssiques estan mortes i que ja fa molts anys que van desaparèixer. Però no és cert. Malgrat que aquestes civilitzacions es van esvair del món fa molts i molts anys, la seva cultura s'ha mantingut tothora dempeus, perquè l'empremta que ens deixaren fou tan gran que avui dia la veiem reflectida en diferents àmbits del nostre dia a dia, com, per exemple, en el lèxic i les expressions que utilitzem o en aspectes més culturals com l'arquitectura, la política, la literatura o la publicitat. Així doncs, partint del gran interès que tenia cap a les clàssiques, em vaig plantejar com a principal objectiu del meu treball de recerca demostrar que estan presents en el nostre dia a dia, però enfocant-ho concretament en l'àmbit publicitari. Com que aquest té unes dimensions força grans, vaig decidir acotar una mica més el tema, i així centrar-me en la influència que exerceixen el grec i el llatí en els noms d'empreses i comerços d'una ciutat, Lleida, perquè d'alguna manera els noms que porten les empreses també formen part de la publicitat, ja que no deixen de promocionar els seus propis productes. Una de les tasques més delicada va ser la tria de la ciutat on volia centrar el treball. D'entrada, la meva idea era tractar el tema de la influència del grec i el llatí en els noms dels comerços del meu poble, el Vendrell, però de seguida em vaig adonar que no en trauria massa suc perquè la mostra no resultava suficientment gran. Així que entre les opcions que estaven al meu abast, finalment em vaig decantar per la meva última opció, però no menys important: la capital de comarca del Segrià, perquè trobava que seria molt interessant ja que en època republicana romana, la ciutat havia estat escenari de dos esdeveniments molt importants: la lluita d'Indíbil i Mandoni durant la Segona Guerra Púnica, els personatges representats a la fotografia; i la guerra civil entre Cèsar i Pompeu. Per aconseguir-ho, vaig emprar una metodologia acurada, que va implicar dedicar-hi moltes hores. En primer lloc vaig cercar informació al voltant de l'entrada de grecs i romans a la península Ibèrica i sobre la història en època romana a Lleida, per tal de contextualitzar històricament la ciutat. Seguidament, i centrant-me, doncs, en la banda més pràctica, vaig consultar el web de Páginas Amarillas i el de l'Eix Comercial de Lleida, per tal de buscar noms de botigues influenciats per la cultura clàssica. Després d'haver invertit una gran quantitat d'hores cercant, vaig abocar els resultats obtinguts en una taula. El següent pas va ser acotar la informació, una activitat que duria a terme dividint els noms dels negocis en dues llistes. La primera la conformarien els noms d'aquells establiments que jo pensava que tenien una influència directa amb el grec o llatí, i quan dic directa vull dir que són considerats com un cultisme. A aquest grup és al que em dedicaria més tard a passar una enquesta per corroborar les meves hipòtesis inicials (si els noms procedien del grec o el llatí). La segona llista, la van formar els noms influenciats indirectament per les llengües clàssiques, és a dir, que només disposaven d'una arrel grecollatina. A continuació vaig preparar el que seria el meu treball de camp: elaborar les enquestes, apuntar les adreces i situar-les en el mapa de la ciutat. El següent pas, va ser anar a comprovar in situ si els noms de les botigues agrupats a la primera llista tenien certament una influència clàssica. Finalment, els resultats foren molt satisfactoris. Un total de vint-i-vuit empreses i associacions lleidatanes tenien com a nom comercial un cultisme, i cent trenta-nou només portaven una arrel grecollatina. A tall d'exemple, qui no coneix les distribuïdores de menjar casolà Nostrum? Doncs el seu nom prové de l'adjectiu llatí noster, nostra, nostrum, i té el significat ‘d'allò que és nostre'. Aquest nom el va escollir l'empresa com a referència de la mediterraneïtat, ja que els romans anomenaven al Mar Mediterrani «mare nostrum» i, d'alguna manera, el seus plats formen part de la dieta mediterrània. Un altre cas destacat és el d'Abacus, que el seu nom fa referència a la joguina de càlcul mental. Com que quan es va obrir es trobaven en l'època franquista i la utilització del català no estava permesa, van decidir ficar-lo en llatí, que era la llengua d'on procedia. Dels resultats obtinguts vaig concloure que el grec i el llatí segueixen presents en l'àmbit publicitari, i són utilitzats per diferents motius. La majoria d'empresaris afirmen que el llatí és una llengua molt propera al català, perquè moltes paraules mantenen la mateixa arrel llatina. D'altres opten per les llengües clàssiques per la bona sonoritat que tenen i perquè els noms resulten prou atractius i emblemàtics, i són transportables a qualsevol indret del món. I uns altres, concretament el cas de Studium Acadèmia aprofitant els seus coneixements en clàssiques han volgut triar el llatí com a forma reivindicativa davant de la gran quantitat de mots anglesos que ens envolten sovint. En canvi, pel que fa a aquelles empreses que només presentaven una arrel grecollatina, vaig trobar que moltes vegades aquestes arrels són utilitzades sense conèixer-ne l'origen, com ara auto, hiper, inter o mega, perquè ja estan molt integrades en la nostra llengua. Per tant, puc dir satisfeta que vaig assolir el meu objectiu amb èxit!
URL: https://www.youtube.com/watch?v=bpLkUYd43Fc&list=PL8yyYJSAXdwkynJW1xGW93Vjr3A1wNKFT&index=2
http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202014-15/material/15cap09/15c09.htm
Títol en la llengua original: Indagatio per negotia ilerdae
Ensenyament(s): Batxillerat
Director del projecte: Jiménez Pérez, Paulina
curs acadèmic: 2014-2015
Repositori URV