Títol en diferents idiomes: Grip A (H1N1). La primera pandèmia del segle XXI
Centre: Col·legi Lestonnac - L'Ensenyança (Tarragona)
Idioma: Català
Col·lecció: Treballs de Recerca de Batxillerat
Estudiant: Guinea Alier, Anna
Sèrie: Premi Consell Social URV
Data d'alta al repositori: 2016-11-30
Resum: l treball es divideix en una part teòrica i en una part pràctica (treball de camp). La hipòtesi de partida és que la grip A és la primera pandèmia del segle XXI i, com que vivim en una societat globalitzada en què rebem molta informació (premsa, televisió, internet), la pandèmia de grip ha tingut conseqüències en diferents àmbits (econòmic, sanitari, educatiu, polític) i probablement implicarà canvis, en tots els àmbits, que marcaran un abans i un després de la grip A. Els objectius del treball són: analitzar què suposa una pandèmia al segle XXI en un món globalitzat en tots els aspectes, i esbrinar com viu, aquesta pandèmia, la gent del carrer i el sector mèdic, com l'afronten, els diversos països, des d'un punt de vista sanitari, econòmic, etc., i quines repercussions polítiques, econòmiques i socials pot tenir. Finalment, i com a darrer objectiu, el treball analitza com tracten els governs i les institucions sanitàries mundials aquesta nova malaltia. La part teòrica del treball comença amb una breu introducció sobre què és la zoonosi i sobre com evoluciona. Els virus són els agents zoonòtics que provoquen una grip que pot arribar a produir una epidèmia o una pandèmia, si es registra en països de diferents regions establertes per l'OMS. La pandèmia de grip A va sorgir a l'abril de 2009 i es tracta d'un virus que és una mutació de quatre tipus de virus: el de la grip humana, l'aviar, la porcina americana i l'eurasiàtica. Els mètodes de prevenció són els mateixos que s'apliquen en el cas de la grip estacional. Es basen en l'observança d'unes mesures higièniques, com ara tapar-se la boca en tossir o esternudar, utilitzar mocadors de paper, rentar-se les mans freqüentment amb aigua i sabó i vacunar-se. Els símptomes més destacats són: febre alta, cefalea intensa, calfreds freqüents, fatiga extrema, tos seca i contínua, dolor muscular i picor d'ulls intens. La grip A es tracta amb antivirals i un dels efectes secundaris més greus de la grip és la pneumònia bilateral. Els grups de risc són els mateixos que els de la grip estacional, incloses les dones embarassades. Aquest brot es va originar a La Gloria (Mèxic). El pacient zero va ser el nen Edgar Hernández. En una primera fase (del 25 d'abril a l'11 de juny), els diferents països van intentar controlar l'expansió del virus dins del seu territori. El primer cas de grip A a Europa es va registrar el 28 d'abril a l'Estat espanyol i el 30 d'abril es va diagnosticar el primer contagiat de grip A que no havia estat a Mèxic. L'1 de maig l'OMS canvia el nom de grip porcina pel de grip A o grip nova, en resposta a les pressions dels productors de carn de porc. Les declaracions de l'OMS durant aquest període són contradictòries i força alarmistes. Finalment, l'11 de juny, l'OMS declara la pandèmia de grip, que ja afecta 74 països i ha provocat més de 29.000 casos i 144 morts al món. Des de la declaració de la pandèmia fins al 30 de setembre, la grip té una incidència diferent segons el país, però té un cost econòmic molt elevat (especialment a Mèxic) i repercussions polítiques a diferents països, com ara Argentina o Espanya. És destacable, en aquest període, les diferències que els països de la Comunitat Econòmica Europea presenten respecte a les polítiques de vacunació. Malgrat l'alarma social generada el 30 de desembre, la grip A tenia un descens acusat i continuat amb una taxa de 40,80 casos per 100.000 habitants, per sota del llindar epidèmic, i havia causat 271 morts a l'Estat espanyol, molt per sota dels 1.500-3.000 morts que genera la grip estacional cada any. La part de treball de camp consta del buidatge de 251 enquestes i entrevistes a persones d'edats i col·lectius diferents, així com de 20 entrevistes a professionals de l'àmbit sanitari. En el treball s'hi han recollit notícies de premsa i articles diversos sobre la grip, des del 25 d'abril fins al 30 de setembre de 2009. També, els comunicats de premsa i estadístiques de la Conselleria de Salut del Govern català, del Ministeri de Sanitat i Política Social del Govern espanyol, de l'OMS i del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (European Center for Disease Prevention and Control). Entre les conclusions del treball, hi ha l'evidència que avui en dia un virus pot recórrer el món en 24 hores i que en tres mesos la grip A ha arribat a tots els continents. La coordinació internacional de l'OMS deixa molt a desitjar i l'actuació sanitària dels diferents països es polititza, és alarmista i contradictòria. La premsa evidencia el gran poder social que té, encara que la població no canvia els seus hàbits i creu que l'alarma es més mediàtica que real. La grip A comporta un elevat cost econòmic pels diferents governs i acabarà desapareixent sobtadament, de la mateixa manera que va aparèixer. Les paraules de la senyora Margaret Chan, directora general de l'OMS, pronunciades el 18 de gener de 2010 i reproduïdes en el seu informe al Consell Executiu de l'OMS a Ginebra, són prou representatives del canvi social que es va poder copsar amb l'esclat de la grip A: «Els dies que els funcionaris de salut podien aconsellar, basant-se en les millors dades mèdiques i científiques, i esperaven que la població els fes cas estan arribant a la seva fi.» «El que no prevèiem és que la gent decidís no vacunar-se.» «Persuadir les persones que adoptin comportaments saludables és un dels gran reptes de la salut pública.»
URL: http://wwwa.urv.net/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202010-11/material/10cap04/10c04.htm
Títol en la llengua original: Grip A (H1N1). La primera pandèmia del segle XXI
Ensenyament(s): Batxillerat
Director del projecte: Brull Folch, Eva
curs acadèmic: 2009-2010
Repositori URV