Título en diferentes idiomas: Caiguda amb fregament
Centro: Sagrat Cor de Jesús 
Idioma: Català
Colección: Treballs de Recerca de Batxillerat
Estudiante: Massons Gassol, Gerard
Serie: Premi Consell Social URV
Fecha de alta en el repositorio: 2017-01-09
Resumen: Un fet tan intranscendent com la caiguda d’una poma va despertar en Newton la curiositat per saber per què tot allò que cau, cau cap a terra. Així, ens va obrir la porta al coneixement d’una de les lleis físiques més elementals, la llei de la gravetat universal: «Tots els cossos s’atreuen mútuament amb una força directament proporcional al producte de les seves masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els seus centres». I si tenim curiositat per saber la velocitat que agafarà la poma, sabem que hi ha una fórmula per calcular-la (que no recordem, però la podem buscar a un llibre de la prestatgeria o a Internet en un moment). I aquí s’acaba tot per a la majoria de nosaltres, que hem oblidat el que vam aprendre d’aquella assignatura. Però no és així. Aquella fórmula teòrica oblidada ens donaria un resultat real si no existís fregament, però no és una situació que es produeixi fàcilment a la Terra. Per tant, tot i la simplicitat, la fórmula no és aplicable en la majoria de pràctiques, en què el cos està sotmès a fregament, i no funciona allò de «tots les cossos cauen sempre amb la mateixa acceleració». El fregament té una gran importància en el moviment dels cossos. Per exemple, les gotes de pluja, si de veritat caiguessin a la velocitat que haurien de caure segons els càlculs clàssics aplicats amb la fórmula de la caiguda lliure que s’estudien a física, lluny de caure mansament, farien un desastre cada vegada que plogués. De fet, segons un càlcul teòric, les gotes arribarien amb una velocitat de fins a 900 quilòmetres/hora, quan en realitat ho fan al voltant de 30 quilòmetres/hora. De la mateixa manera, a causa del fregament, un paracaigudista no s’accelera indefinidament durant el vol, sinó que la velocitat màxima que podrà assolir serà d’aproximadament uns 200 quilòmetres/hora (Déu n’hi do!). I no solament en la caiguda lliure, sinó que qualsevol moviment dels cossos està sotmès al fregament. A partir de nivells de velocitat alts, on es produeixen turbulències (que estudia l’aerodinàmica i també tracta aquest treball), el fregament té un paper molt important, com també a baixes velocitats, que té un impacte cabdal en els casos de la sedimentació de partícules sòlides en mitjà aquós. Per a aquest treball de recerca l’autor ha dissenyat un giny científic que permet veure el comportament del moviment sotmès a fregament i ratificar els càlculs. A més, fa un recorregut des de les bases teòriques de l’estudi del moviment, ens mostra i demostra la metodologia experimental seguida per calcular el fregament, i acaba amb unes conclusions referides als resultats, d’una banda, i una valoració molt acurada de les metodologies, de l’altra.
URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/CD%20Premis%202006-07/index.htm
Título en la lengua original: Caiguda amb fregament
Enseñanza(s): Batxillerat
Director del proyecto: Clotet, Esther
Curso académico: 2006-2007
Repositori URV