Fecha de alta en el repositorio: 2020-02-07
Idioma: Català
Resumen: M'agradaria que penseu en quin any o època aproximada creieu que va sorgir la robòtica. Bé, estic segur que us venen al cap dates molt properes a l'actual, o bé pensareu en el darrer segle. I si ara us dic que no esteu del tot en el cert? I que la robòtica data de l'antiga Grècia per primer cop, amb els primers automatismes que servien per obrir portes? Estic segur que ara mateix estareu sorpresos, és normal. Jo també em vaig sorprendre que quelcom tan proper i innovador que no para d'evolucionar faci tants anys que estigui en rodatge i que s'estigui convertint en el gran monstre que s'està fent. Doncs la robòtica, des de fa molt de temps, ha estat present en tots nosaltres i ha anat evolucionant cada cop més per fer-nos la vida més fàcil, però, sobretot, per recrear els nostres moviments i, fins i tot, per crear màquines que siguin gairebé tan similars a nosaltres. Si ja sembla fascinant aquesta dada sobre la robòtica, no és ni una petita part del que realment és. La recerca d'aquest treball no es limita sols a estudiar la història d'aquesta branca de l'enginyeria de la qual, actualment, tant sentim a parlar. Tracto des de la història fins al funcionament d'un robot i acabo aplicant tots els coneixements, tant històrics com tècnics, per construir-ne un de petit però molt significatiu. Aquest tema de treball el vaig triar perquè l'estiu de pas entre l'ESO i el batxillerat vaig assistir a un curset de robòtica a la URV que em va fascinar tant que vaig voler investigar més a fons, tal com ho faig en el treball. L'apartat històric del treball ajuda molt a entendre com la robòtica va evolucionant i quins problemes morals creava i encara crea en l'actualitat, ja que, com s'ha vist al llarg de la història, cada avenç sempre ha donat problemes al principi fins que la humanitat s'hi acostuma. Després de recollir molta informació en llibres i documentals, vaig investigar com era un robot. I, analitzat per sobre, un robot principalment té un funcionament dividit en tres parts. Primer de tot, un robot ha de rebre informació per saber què ha de fer, no? Doncs parlem dels sensors, aquells dispositiu que fan possible que un robot sàpiga què ha de fer i transmetin informació a la part més important del robot, de la qual després parlarem. Si ens fixem, els sensors es podrien comparar amb els nostres sentits, veritat? De fet ho són, els sensors són els sentits del robot, ja que poden rebre informació tan interna com externa per actuar. Després de rebre aquesta informació, cal tractar-la i decidir què fer, com passa amb les persones en el cervell. Doncs, el cervell del robot és la CPU, on podem entendre dues parts. Per una banda, tenim el cervell com a múscul, que vindria a ser les plaques controladores, com els microcontroladors. Aquests aparells estan preparats per poder rebre informació i enviar-ne d'altra per fer funcionar el robot, o, sense anar tan lluny, en els robots que fan el menjar que tant coneixem, són els microcontroladors els que els fan funcionar. I, per una altra banda, tenim com tractar el coneixement que té el robot per poder actuar. Si fem un símil amb els humans, podria ser el llenguatge i les coses que podem fer. En el robot aquesta part és el llenguatge de programació, i el robot és capaç d'entendre tota la informació que rep i tractar-la com es necessita. De llenguatges de programació he pogut veure que n'hi ha bastants, però el més rellevant és que tots buscaven la simplicitat d'ús, i així doncs anaven evolucionant respecte del seu predecessor. Finalment, la informació tractada en la CPU passa als actuadors, que són els nostres músculs. Aquests són els encarregats de dur a terme una acció, com pot ser, amb un motor, moure un robot per una sala, moure un braç robòtic, etc. Vaig anomenar el robot The Ardubeast AD, un nom que té connotacions històriques, entre d'altres. És capaç de moure's per una sala evitant amb èxit qualsevol obstacle que se li presenti al davant, fins i tot un obstacle inoportú, com una persona. A més a més, quan el robot s'apropa a un objecte se li il·luminen uns leds segons la distància a què es troba; quan ha de canviar de ruta s'encenen tots, i quan gira fa soroll. L'explicació de com és el robot pot semblar molt fàcil, però durant el transcurs de la seva construcció vaig poder experimentar la dificultat de la robòtica en les meves pròpies mans. Si bé és cert que la construcció física d'un robot no té cap misteri, el tema de la programació m'agradaria destacar-lo per sobre de tot, ja que no som gaire conscients, en general, de la feina que porta un de simple, com, per exemple, un que renti un cotxe, un que renti la casa o el d'una joguina. Així doncs, quan vaig estar fent el robot físicament i el vaig haver de programar, vaig veure que, a part de la complexitat d'entendre un dels llenguatges de programació que hi ha, la dificultat es trobava també en les possibilitats limitades o il·limitades que aquest et dona. Amb això vull dir que, per fer un simple gir, cal dir-li pas a pas què ha de fer, o, per encendre uns llums i fer soroll, no només escrius "encén el llum", sinó que has de saber quin tipus de vocabulari has de fer servir i ser coherent amb tot el que dius al programa, ja que, pot ser que, quan el provis, t'adonis que, tot i estar ben escrit, no funciona com vols. Llavors es pot dir que amb el treball he obert més els ulls a la tecnologia que tenim actualment, que, encara que pugui semblar molt simple davant la nostra visió, realment porta un procés de desenvolupament a sobre molt gran.
URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202016-17/material/17cap03.pdf
Título en la lengua original: El món de la robòtica
Curso académico: 2016-2017
Estudiante: Piera García, Ángel
Serie: Premi Eduard Saavedra
Repositori URV