Fecha de alta en el repositorio: 2020-02-10
Idioma: Català
Resumen: Els humans sempre ens hem preguntat quin sentit té la realitat. Per aconseguir una resposta convincent, observem tot allò que ens envolta i ens fa feliços, i fugim dels paranys del dolor. No obstant això, quan ens trobem en situacions límit, el nostre pensament canvia i aquest anhel ja no hi és? Si estem sofrint en aquest món, no podem trobar cap sentit a la vida i busquem una altra sortida? Darrere aquest dilema he pogut comprovar que hi ha una llarga història de fets que ens han portat a la situació actual. L'oposició entre creences racionals i irracionals no tenia prou pes demostratiu. Ara, cadascú pensa el que vol, quan vol i de la manera que vol. Però, en un principi, la mort estava lligada a la religió, i les persones acceptaven el seu destí resignadament. El procés de medicalització dels hospitals va convertir aquests centres en institucions que es dedicaven a la salut i la malaltia, l'avantsala de la mort. El rol de l'individu va canviar a pacient hospitalari, i es van deixar de banda les seves creences. De l'antropologia funerària i els plantejaments religiosos en va sorgir una nova manera de valorar. No va ser fins a l'aparició del debat bioètic que es va començar a donar un marc legal laic i lliure per reconèixer la persona i respectar les seves decisions, siguin les que siguin, en el final del camí. El procés de morir és intransferible, tanmateix hi ha, actualment, una transformació en la interpretació del seu paper en l'individu: del model tradicional on es valorava la mort de l'altre a un model biogràfic on la persona reflexiona sobre la pròpia mort. L'eutanàsia és un model emergent? Cal indagar l'abast d'aquesta pràctica en les societats desenvolupades occidentals. Sociològicament, hi ha un canvi social de patró normatiu. És una preemergència activa. Es constata l'impuls d'una nova necessitat i un nou interès en aquest camí de moltes associacions i particulars. Nous valors, noves ètiques i nous tipus de relacions nascuts de l'oposició a la tradició referent a les últimes voluntats: "¿Por qué morir? Porque todo viaje tiene su hora de partida. Y solo quien se va tiene el privilegio y el derecho de escoger el dia de salida." Per poder dur a terme aquest itinerari serà necessari emprar una metodologia mixta que combini tant la cerca documental i històrica com l'observació sociocultural. Al mateix temps, però, ha d'incloure un vessant completament hermenèutic que faci el pas de què a per què. L'esforç d'interpretar amb arguments quins valors hi ha sota de les actituds i les decisions referents al ¿final? El mètode és el camí que descriu, explica, compara, interpreta i busca el sentit de l'eutanàsia perquè el viatge fet personalment sigui practicable per a qualsevol altre. És una recerca que busca claredat, rigor i fer pensar. La comparació, que mostra tant l'evolució històrica com els resultats de l'enquesta i les entrevistes, dibuixa una línia nítida sobre les tendències actuals. La hipòtesi central és el dilema que tenen les persones per decidir una mort digna, tot i descobrint els motius que recolzen sobre cada opció. La particularitat de la temàtica rau en ser una decisió delicada, i volem indagar els ítems significatius que la configuren. Situant inicialment el concepte, cal fer una arqueologia sobre l'antropologia funerària per delimitar els eixos del que la llei permet i dels criteris de les voluntats anticipades. És cert que hi ha associacions que promouen o rebutgen l'eutanàsia, està en joc la transformació del model tradicional. Per aquest motiu, hi ha un debat en la bioètica. Recollir els testimonis dels professionals pot ser una oportunitat per constatar, de primera mà, l'estat de la problemàtica. Després d'haver fet aquest estudi i dur a terme la consegüent investigació, hem pogut assolir l'objectiu principal: fer pensar. El meu propòsit era donar resposta a les qüestions següents: qui té el dret a decidir sobre com i quan hem de morir? Què porta als humans a voler mantenir la dignitat en el final de la seva vida? Per què l'eutanàsia és un repte per a la societat del segle xxi ? Des del punt de vista personal encara perviu el dubte de com ha de ser l'últim sospir. El pacient comença a tenir certa autonomia, ja que és ell el propietari del seu cos i ha de ser l'encarregat de decidir, aconsellat sempre pels professionals, què vol fer amb la seva vida. Davant una situació agònica, la balança només té dues opcions: perllongar o parar. I, en cap moment, la llista d'arguments pot demostrar on habita la dignitat. Potser cal respectar endarrerir l'últim sospir de forma artificial fins a límits insospitats o, per contra, és un exercici de dignitat saber que ja ha arribat l'hora de marxar. El dret a viure i a morir van agafats de la mà quan parlem de dignitat. El problema rau en el fet que la nostra societat no vol afrontar la mort ni el sofriment. És un tema tabú parlar de la mort, perquè la gent en té por. Està en les nostres mans escollir el final d'aquest recorregut, tenim el dret a prendre decisions pròpies segons les nostres voluntats. Els criteris dels professionals mèdics han canviat, i són més flexibles i diversificats. Tot per apropar-nos a una mort el més digna possible. Hem de comunicar els nostres desitjos. Omplir i canviar el DVA és acceptar el que som: finits.
URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202016-17/material/17c08.htm
Título en la lengua original: Dignitat en l'últim sospir: l'eutanàsia, solució o problema?
Curso académico: 2016-2017
Estudiante: González Casanova, Paula
Serie: Premi Maria Josepa Massanés
Repositori URV