Título en diferentes idiomas: El diagnòstic del Lupus: les variables esdevenen determinants
Centro: Col·legi La Salle (Reus)
Idioma: Català
Colección: Treballs de Recerca de Batxillerat
Estudiante: Vidal Romero, Anna
Serie: Premi Consell Social (URV)
Fecha de alta en el repositorio: 2016-11-25
Resumen: La medicina és l'art de la incertesa i la ciència de la probabilitat. William Osler A l'hora de plantejar-me quin seria el meu treball de recerca tenia clar que volia que estigués relacionat amb l'àmbit de les ciències de la salut, ja que és cap on volia encaminar els meus estudis universitaris. Tinc una familiar que pateix lupus, i els efectes que li va provocar i la incertesa de la seva actuació em van despertar l'interès per conèixer millor aquesta malaltia. El lupus és una malaltia autoimmunològica, és a dir, una malaltia que actua atacant l'organisme, considerant com a estrany allò que és propi. A més és de caràcter sistèmic, la qual cosa indica que pot actuar en qualsevol part del nostre organisme, sense discriminacions i sense avisar. Partint d'aquest punt, vaig començar a cercar informació bibliogràfica al respecte. Així va ser com vaig trobar la publicació d'un estudi recent dut a terme per la Unitat de Malalties Autoimmunes Sistèmiques de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, que dirigia el Dr. Antoni Castro. Vaig poder posar-me en contacte amb ell i, tot i que en un primer moment, només pensava fer-li una entrevista sobre l'estudi que havien realitzat, al final em va ajudar a concretar el vessant a analitzar de la malaltia i em va proposar una línia més concreta de recerca: analitzar el procés del diagnòstic del lupus. Per què el diagnòstic? El lupus no presenta una simptomatologia clara, i això fa que el seu diagnòstic sigui difícil d'establir. És més, no hi ha una prova específica per dur a terme el seu diagnòstic ja que pot afectar una gran varietat d'òrgans i teixits de l'organisme. En general, els metges han d'arribar a diagnosticar-lo mitjançat la revisió dels diversos símptomes que manifesta el pacient i la comparació d'aquests símptomes amb els criteris de classificació diagnòstica. Concretament, hi ha 11 criteris dels quals per poder diagnosticar el lupus cal que el pacient en presenti un mínim de 4, ja sigui de manera simultània o per separat. Així van sorgir els objectius d'aquest treball, que en són diversos. El més important era arribar a tenir els coneixements necessaris sobre el lupus que em permetessin entendre la seva imprecisió i variabilitat. Seguidament, poder trobar una explicació al problema que presenta el seu diagnòstic, poder cercar diferències entre el diagnòstic del sexe masculí i femení, i descobrir si el diagnòstic ha variat al llarg del temps. A més, determinar quina és l'especialitat mèdica que realitza la diagnosi del lupus més freqüentment i quines són les proves diagnòstiques que més es practiquen; també veure quins són els símptomes més característics i analitzar si poden determinar el diagnòstic. I, finalment, establir quina és la mitjana de temps transcorregut des de l'aparició dels símptomes fins al diagnòstic. En definitiva, concloure quina és la tendència actual a l'hora de diagnosticar el lupus eritematós sistèmic. Per poder aconseguir aquests objectius vaig seguir la següent metodologia. El primer que vaig fer va ser l'elaboració d'un recull de preguntes que havia d'incloure en un qüestionari: preguntes que fossin àmplies, però alhora concretes, que fossin clares i assequibles per als pacients i, sobretot, que de les respostes en pogués obtenir la informació necessària sobre el procés del diagnòstic de lupus. Un cop acabats i revisats els qüestionaris, els vaig realitzar a un total de 16 pacients afectats de lupus. Durant les entrevistes vaig poder compartir amb ells les experiències que havien viscut durant tot el procés de la seva diagnosi. Una vegada acabada la presa de dades, vaig començar a desenvolupar el corpus del treball. El procés metodològic va continuar amb l'anàlisi de cada enquesta relacionant unes preguntes amb les altres, comparant els resultats dels diversos pacients i buscant alguna explicació que englobés les diverses respostes i respongués als objectius que en un primer moment m'havia plantejat. Per acabar, vaig extreure les conclusions pertinents a partir d'aquesta anàlisi comparativa. La part final del procés consistia a corroborar els resultats obtinguts amb el Dr. Castro. Les conclusions del treball van portar a adonar-me de la complexitat que suposa el diagnòstic del lupus, ja que molts dels pacients entrevistats van ser diagnosticats molt posteriorment a l'aparició dels primers símptomes i després de visitar diferents especialitats mèdiques. Tot el procés del treball va ser una manera d'endinsar-se en el món de la recerca i la medicina, una oportunitat de poder contactar amb un entorn que, en aquells moments, semblava d'ensomni. Només puc dir que, personalment, aquest treball no tan sols em va servir per conèixer una mica més el lupus, sinó també per reafirmar-me en el meu desig de cursar estudis universitaris de Medicina. Freqüentment, en Medicina es diu que no es pot parlar de malalties, sinó que cal parlar de malalts. Doncs bé, això és el que podríem extrapolar com a conclusió final: a l'hora d'establir el diagnòstic és indispensable la individualització. És per això, que en el diagnòstic del lupus les variables esdevenen determinants.
URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202014-15/material/14cap11/14c11.htm
Título en la lengua original: El diagnòstic del Lupus: les variables esdevenen determinants
Enseñanza(s): Batxillerat
Director del proyecto: Pascual Bonet, M. Isabel
Curso académico: 2013-2014
Repositori URV