Título en diferentes idiomas: La ciència de Harry Potter
Fecha de alta en el repositorio: 2016-11-29
Idioma: Català
Resumen: LA CIÈNCIA DE HARRY POTTER Quin és el límit entre la màgia i la ciència? Potser un mostra el que l'altra no pot explicar... Però quines són les coses que sí que en tenen, d'explicació? D'això tracta el meu treball de recerca. D'això i de Harry Potter... Perquè tot i no semblar-ho ajuda a fixar una mica més aquesta línia tan borrosa entre ambdós temes. Probablement quan es pensa en Harry Potter es veu un nen volant al damunt d'una escombra amb una màgica capa d'invisibilitat i fent encanteris amb focs de colors. Doncs bé, jo he vingut a explicar-vos que aquella capa que recordeu, avui dia és real. Consisteix a jugar amb els efectes de la llum, les desviacions, no desviacions... i les seves propietats (per exemple que quan la llum travessa dos medis en els quals no es desvia en cap moment, no som capaços de distingir un objecte d'un altre, això és l'índex de refracció i la llei Snell), també les lents Fresnel, els metamaterials… Però ara que sabem que és ciència us hauré de confessar una petita trampa: cap d'aquests mètodes és tan ràpid com tapar-se amb la capa, tot s'ha de calcular i ser molt exactes. El vol amb escombra presenta dos problemes a simple vista: una gran quantitat d'energia i la seva gran inestabilitat... El magnetisme ofereix diverses explicacions, i l'exemple més proper són els trens maglev que utilitzen les forces de repulsió i atracció per desplaçar-se. Però si suposem que a Hogwarts succeeix el mateix fenomen, haurem de contemplar que tingui un imant en tota la seva superfície, i que només afecti a les escombres i fer-les levitar a moltíssima altitud. En aquest punt, tot ens indica que no és viable; a més que tota l'aerodinàmica que tenia l'escombra, es trenca en pujar-hi un mag (amb capa inclosa) a sobre. Tot i ser màgia, s'ha convertit en una de les icones que tothom recorda perquè, a efectes visuals, queda de meravella. Les varetes, aquests pals màgics que els mags utilitzen per fer encanteris dels quals surt com una llum de colors; sí, aquestes; doncs això us puc afirmar que es pot fer. Quan la temperatura excita els electrons, aquests es mouen dins l'àtom fent transicions electròniques. Si aquests canvis es produeixen dins la franja visible pel nostre ull, observarem els canvis de color. Aquests canvis de color es poden observar amb dissolucions de CuCl, CuCl 2 , KLi... i molts altres, tenint en compte que aquests són els més vistosos, amb colors verds, ataronjats, etc. Vaig poder comptar amb la Facultat de Química de la URV per poder realitzar aquest experiment als seus laboratoris, i així tenir una part pràctica. Sortint una mica dels tres exemples típics, ens en trobem molts més, però potser més especialitzats en punts i detalls de les pel·lícules. La genètica mendeliana del segle xix es veu reflectida als gens recessius de l'Hermione, que és filla d'una parella no maga. Com Mendel va explicar a la seva segona llei, un gen recessiu dels seus avis, pot no manifestar-se a la F1 (els seus pares), però sí a la F2 (l'Hermione). Els gens recessius tenen la característica que es poden heretar de generació en generació sense manifestar-se a causa d'un gen dominant que no el deixa manifestar-se. I, probablement, dintre d'unes quantes generacions, quan 2 al·lels recessius estiguin junts, podran manifestar-se. Això és el que li va passar a l'Hermione i, per tant, és pura ciència, i nosaltres mateixos en podem ser, també, exemples. L'hipogrif també és viable físicament ja que el seu coeficient de sustentació és semblant al dels avions, tot i que biològicament hauria de tenir molta més massa al tòrax per tenir suficient força a les ales com per poder volar i aguantar-se. Però, en canvi, la teletransportació no ho és encara a escala o cossos macroscòpics. Perquè Harry pogués entrar al món de Hogwarts havia de traspassar l'andana 9 i ¾ , i això només s'explica amb l'efecte túnel. Però de ser així, les molècules dels mags haurien de tenir una dualitat ona-partícula i que, al moment de «tunelar l'andana», les seves ones (en comptes de molècules) traspassessin la barrera de potencial que implica la paret. I, a més de tot això, superar el principi de superposició, que el pot deixar atrapat dins el mur a causa de la coexistència de dues possibilitats alhora l'edat de l'univers. Aquest i altres punts, fan impossible científicament l'entrada a Hogwarts. Doncs és el que he fet en el meu treball de recerca, això i molts exemples més, però és que n'hi havia tants que em faria falta un llibre sencer per esmentar-los sense deixar-me'n cap. Tots analitzats des del punt de vista de la ciència, el que abans pensava que era pura màgia o una pel·lícula per a «nens». Tot i que sembli increïble, dins de les pel·lícules de Harry Potter hi ha molta ciència, i queda demostrat. Queda demostrat com mirem on mirem hi ha química, física, biologia... I que qualsevol tema, per complex que sigui, l'estem veient cada dia i, per complex que sigui, és a l'abast de tothom. Gens, focs, molècules, viatges espaciotemporals... Vaig descobrir que hi ha punts tan reals, que fins i tot la NASA els ha dedicat una publicació demostrant que el que deien era cert! També vaig poder comptar amb l'ajuda de Miquel Barceló, un professor de la UPC, divulgador i expert en conferències d'aquesta temàtica. Li vaig poder fer una entrevista (es pot llegir al meu treball de recerca), i em va endinsar molt més en la divulgació i en el món de la ciència-ficció, a més de respondre totes les meves preguntes i oferir-me la seva ajuda i disposició. Màgia, ciència… Ciència, màgia… Al principi em vaig preguntar on era el límit. Definitivament ara ho tinc una mica més clar, i potser vosaltres, després d'haver llegit aquestes línies, també. Però qui sí que ho tenia molt clar va ser l'Arthur Clarke que va dir: «Tota tecnologia prou avançada, és indistingible de la màgia.» Moltíssimes gràcies.
Colección: Treballs de Recerca de Batxillerat
URL: https://www.youtube.com/watch?v=n6zJX4yJB1U&list=PL8yyYJSAXdwkynJW1xGW93Vjr3A1wNKFT&index=5
http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202014-15/material/15cap13/15c13.htm
Título en la lengua original: La ciència de Harry Potter
Enseñanza(s): Batxillerat
Director del proyecto: Lizano Salas, Yolanda; Vidal Civit, Montse
Curso académico: 2014-2015
Estudiante: Sanz González, Marina
Serie: Premi Consell Social URV
Repositori URV